Crònica de sant josep de calasanç
El dia de Sant Josep de Calassanç va ser el passat divendres 25. Com tots els anys, els alumnes de tercer i quartd’ ESO érem els encarregats d’ organitzar diverses activitats per als xiquets de primer i segon de primària.
En el cas de 4t, ens encarregàvem només dels xiquets de 1er.Dins de les classes, ens vam dividir en grups. Cada grup realitzava una activitat, i una persona d’eixe grup acompanyava als menuts per tota l’ escola per a portar-los a lesdiferents proves.
Jo era una d’ eixes persones. A les quatre i deu, els meus amics acompanyants i jo, vam anar cap a les classes de 1er B. Allí vam trobar uns 25 xiquetsamb cara d’ espantats i a la vegada d’ impressionats al veure 5 persones de la nostra edat.
Ens vam repartir els xiquets i vam baixar per començar l’ activitat. Al principi,els meus 5 menuts pareixien espantats I no parlaven molt, però a mesura que passaven els minuts
, van agafar confiança i vam poder passar dos divertides hores.
A lesproves, hi havia de tot. Esports, cuina, jocs tradicionals, tallers… Com sempre als xics els agradaven més els esports, però per a la meua sorpresa, en totes aquestes proves, lesguanyadores van resultar les xiques.
Una cosa de la qual me’n recorde és que vam ser l’ únic grup complet que vam entrar a la casa del terror i cap se’n va quedar fora pertindre por.
Finalment, a les cinc menys vint, les professores van acudir a recollir als menuts. Cap d’ ells volia tornar a classe, però no hi havia més remei.Personalment, va ser una vesprada en la que vaig poder relaxar-me dels exàmens i les preocupacions gaudint d’un grup de menuts. Una experiència per repetir.
Pablo Gómez García.
Regístrate para leer el documento completo.