Crisis mundial
Páginas: 9 (2223 palabras)
Publicado: 21 de marzo de 2011
COMPARACIÓ DE LA CRISIS DE 1929 I LA ACTUAL.
Causes de la crisis de 1929
Una de les causes de la crisis de 1929 va ser la superproducció , existia una producció excessiva respecte a la demanda ,que es va produir a final del la dècada i que va seguir a la primera guerra mundial, la qual havia posat fi a la primera gran crisis del capitalisme de 1873. La superproducció fomentava unatendència a la baixa dels beneficis de les empreses, llavors va esclatar la segona guerra mundial (1914-1918) que casi va destruir la tendència de la superproducció. Al 1920-21, va esclatar una crisis però en aquell moment el capitalisme internacional se’n va sortir liquidant molt de capital, augmentant l’atur, després d’aquests aconteixements, va venir una època de un acumulament intens de capital,eren els anys centrals dels anys 20, es van constituir grans grups monopolistes, alguns d’ells encara existeixen.
La enorme concentració de capital va produir grans medis de producció que van influir en la retallada de taxa de beneficis de les empreses, aquest fenomen va estar acompanyat de fenòmens especulatius.
La crisis de la borsa va començar en la primera potencia mundial, els EE.UU.,concretament a la borsa de N.Y., en la qual es van enfonsar les cotitzacions, es van enfonsar en els últims dies d’octubre de 1929, va ser tant forta la caiguda que en un mes es va perdre un terç de la seva cotització, el crack borsari va acabar amb un període de especulació a la alça en el que els especuladors s’endeutaven amb crèdits per comprar les accions, les quals pagaven amb els beneficis deles mateixes, compraven sense haver de desembutxacar ni un duro, gràcies als ràpids beneficis obtinguts, i el baix interès del crèdits que oferien els bancs. Aquesta compra compulsiva de les accions va conduir a una sobre valoració d’aquestes en relació als beneficis reals que obtenien les empreses que estaven a borsa.
L’especulació es va manifestar de forma diversa:
El mecanisme deadquisició d’accions es el següent: l’accionista compra accions a crèdit a través de un agent, l’agent de borsa sol·licita un crèdit al banc per fer la compra, les accions es paguen amb els ràpids dividends que donen les accions, quant ja estan pagats el crèdits, el comprador començar rebre beneficis, sense haver pagat res de la seva butxaca.
Els trusts d’inversió especulen amb els títols creantempreses no productives amb la única intenció d’emetre títols, gràcies a la compra compulsiva d’accions en tots els nivells de la societat, alguns d’ells tenen un desconeixement absolut del mercat, fan que els preus d’aquestes accions pugin i donin uns alts beneficis, els quals són tot especulació ja que el valor real de les accions es pràcticament zero o zero, son empreses no productives.
Esprodueix una inflació de crèdit, les empreses segueixen donant uns elevats dividends, afronten els costos de producció a base de crèdits del sector bancari, i ampliacions de capital. Es realitzen inversions especulatives, el diner no s’inverteix en operacions productives. S’està creant una bombolla financera preludi de una crisis.
Conseqüències de la crisis de 1929:
Per conservar el nivell debeneficis acceptables de grans blocs industrials i altres, s’obté per la reducció dràstica dels salaris, això provoca la destrucció de una gran part del poder adquisitiu, el que ens porta a la fallida de moltes petites empreses, i a l’augment significatiu de l’atur, i ens transporta a un cercle viciós en el que la producció de béns es inútil, ja que si els potencials consumidors de la producció nodisposen de diners per consumir ja que ho estan a l’atur o disposen de un poder adquisitiu baix i a més molts estan endeutats , la producció no pot ser absorbida.
Per tant hi havia una gran capacitat productiva, però no hi havia mercat. La especulació es va caure, i el valor a la borsa de les empreses es va enfonsar. Llavors el mercat va forçar la frenada de la producció, i la restricció dels...
Causes de la crisis de 1929
Una de les causes de la crisis de 1929 va ser la superproducció , existia una producció excessiva respecte a la demanda ,que es va produir a final del la dècada i que va seguir a la primera guerra mundial, la qual havia posat fi a la primera gran crisis del capitalisme de 1873. La superproducció fomentava unatendència a la baixa dels beneficis de les empreses, llavors va esclatar la segona guerra mundial (1914-1918) que casi va destruir la tendència de la superproducció. Al 1920-21, va esclatar una crisis però en aquell moment el capitalisme internacional se’n va sortir liquidant molt de capital, augmentant l’atur, després d’aquests aconteixements, va venir una època de un acumulament intens de capital,eren els anys centrals dels anys 20, es van constituir grans grups monopolistes, alguns d’ells encara existeixen.
La enorme concentració de capital va produir grans medis de producció que van influir en la retallada de taxa de beneficis de les empreses, aquest fenomen va estar acompanyat de fenòmens especulatius.
La crisis de la borsa va començar en la primera potencia mundial, els EE.UU.,concretament a la borsa de N.Y., en la qual es van enfonsar les cotitzacions, es van enfonsar en els últims dies d’octubre de 1929, va ser tant forta la caiguda que en un mes es va perdre un terç de la seva cotització, el crack borsari va acabar amb un període de especulació a la alça en el que els especuladors s’endeutaven amb crèdits per comprar les accions, les quals pagaven amb els beneficis deles mateixes, compraven sense haver de desembutxacar ni un duro, gràcies als ràpids beneficis obtinguts, i el baix interès del crèdits que oferien els bancs. Aquesta compra compulsiva de les accions va conduir a una sobre valoració d’aquestes en relació als beneficis reals que obtenien les empreses que estaven a borsa.
L’especulació es va manifestar de forma diversa:
El mecanisme deadquisició d’accions es el següent: l’accionista compra accions a crèdit a través de un agent, l’agent de borsa sol·licita un crèdit al banc per fer la compra, les accions es paguen amb els ràpids dividends que donen les accions, quant ja estan pagats el crèdits, el comprador començar rebre beneficis, sense haver pagat res de la seva butxaca.
Els trusts d’inversió especulen amb els títols creantempreses no productives amb la única intenció d’emetre títols, gràcies a la compra compulsiva d’accions en tots els nivells de la societat, alguns d’ells tenen un desconeixement absolut del mercat, fan que els preus d’aquestes accions pugin i donin uns alts beneficis, els quals són tot especulació ja que el valor real de les accions es pràcticament zero o zero, son empreses no productives.
Esprodueix una inflació de crèdit, les empreses segueixen donant uns elevats dividends, afronten els costos de producció a base de crèdits del sector bancari, i ampliacions de capital. Es realitzen inversions especulatives, el diner no s’inverteix en operacions productives. S’està creant una bombolla financera preludi de una crisis.
Conseqüències de la crisis de 1929:
Per conservar el nivell debeneficis acceptables de grans blocs industrials i altres, s’obté per la reducció dràstica dels salaris, això provoca la destrucció de una gran part del poder adquisitiu, el que ens porta a la fallida de moltes petites empreses, i a l’augment significatiu de l’atur, i ens transporta a un cercle viciós en el que la producció de béns es inútil, ja que si els potencials consumidors de la producció nodisposen de diners per consumir ja que ho estan a l’atur o disposen de un poder adquisitiu baix i a més molts estan endeutats , la producció no pot ser absorbida.
Per tant hi havia una gran capacitat productiva, però no hi havia mercat. La especulació es va caure, i el valor a la borsa de les empreses es va enfonsar. Llavors el mercat va forçar la frenada de la producció, i la restricció dels...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.