Critica a barcelona

CRÍTICA DE BARCELONA.
Avui us parlaré d’una de les obres més importants de la cultura catalana dels segles XIX i XX.
Maria Rosa és una de les obres per excel·lència d’Àngel Guimerà, un delsdramaturgs més importants de tots els temps.
L’obra va ser estrenada després de moltes súpliques al Liceu de Barcelona i, com no, vaig ser una de les espectadores que esperava impacient l’inici del primeracte. Jo i unes dues-centes persones més havíem reservat lloc a les butaques que constituïen el teatre i em vaig col·locar en una de les butaques de la tribuna amb una llibreta i un llapis per nodeixar-me detall del que passava a l’escenari.
En aquesta obra es veu la dura condició dels obrers de l’època, la qual envolta la trama principal que es basa en una relació passional i sexual, on la dona téun paper predominant en l’obra. Per això Guimerà sempre ha estat observat de prop: per tractar temes anacrònics, que avui dia trobem normals, pero que en aquells temps eren greument criticats.
Tot iaixí l’obra va ser un èxit que es va estendre ràpidament per tota Espanya i també internacionalment, cosa que va convertir a Guimerà en un dels autors de teatre més reconeguts de la nostra terra.
Ditaixò, ara us exposaré la meva opinió personal sobre l’obra.
Per començar, he de dir que és una obra molt bona, tot i que és molt dura. Representa com era la societat de l’època i com ho passaven demalament els obrers, però a més a més, tracta un tema que en el seu dia era tabú: el sexe. Guimerà ho representa d’una manera freda, on l’amor no existeix i l’únic que importa és l’atracció física, lapassió i la possessió.
La representació de l’obra va ser excel·lent, ja que el Liceu comptava amb un grup d’actors amb experiència. Malgrat això l’acústica no era massa bona, ja que des d’alguns puntsde la sala no se sentia bé el que es deia a l’escenari, i això va provocar que molts dels espectadors no gaudissin de l’espectacle al cent per cent.
Per concloure, només em queda dir que recomano...