Cuento

Expliqueu els conflictes de Cuba i Filipines, la guerra amb Estats Units, la pèrdua de les colònies i les conseqüències que tingué en el pla econòmic i polític.
Al final del segle XIX, Espanya encara té sota les seves possessions algun territori en el món, en concret a l'Àfrica(Marro, Sàhara Occidental, Rio Muní), en el Carib(Cuba, Puerto Rico i Santo Domingo) i al Pacific(Filipines, l'Illa deGuam, les Carolines i les Marianes). Per l'estat espanyol, el control d'aquestes possessions era molt costós perquè es requeria d'una bona flota naval i calia, evidentment, d'una administració. Tan sols Cuba generava riquesa gracies a que era el primer exportador de sucre del món. En totes aquestes illes, Espanya havia de fer front a continues insurreccions que demanaven la independència o mésautonomia.
Durant l'últim quart del segle XIX, Espanya pateix una forta desestabilitat per diversos motius en Cuba. Un d'aquest es que les polítiques econòmiques que és fan a Madrid no afavoreixen de cap manera els interessos cubans. Un altre motiu ve encaminat per USA. Aquest país, des de la seva fundació, té una clara visió o vocació expansionista que, a més a més, esta fomentada com una mena deideologia com la teoria Monroe que diu: "Amèrica pels americans". D'aquesta manera Cuba no pot ser Espanya. Un altre motiu decisiu es quan Sagasta tira endavant a llei per abolir l'esclavitud, però els grans propietaris cubans van negar-se. Per últim, un altre factor important es el fet de que els polítics cubans(Criolls) porten més de 25 anys demanant més autonomia però Espanya és nega rotundamenta cedir. D'aquesta manera, una gran classe política cubana es passarà de l'autonomia al independentisme.
Per tot aquest cúmul de problemes i sentencies, des de l'any 1868 fins l'any 1898 Cuba patirà tres guerres entre Espanya, colonial, i Cuba. El primer conflicte entre a aquest dos països va començar l'any 1868 i no acabaria fins l'any 1878 amb el pacte anomenat Pau de Zanjón en el quedeclarava que l'estat espanyol es comprometia a donar més autonomia a la fi del conflicte anomenat la Guerra dels Deu Anys.
Després de la Pau de Zanjón (1878), seguint el model bipartidista de la Península, es van crear a Cuba dos grans partits, Partido Autonomista, majoritàriament integrat per Cubans i que demanaven l’autonomia de Cuba, i el Partido Constitucional, un partit espanyolista que comptavaamb una forta militància dels peninsulars instal·lats a Cuba. El Partido Liberal de Sagasta es va mostrar favorable a introduir millores, però només es va concretar l’abolició de l’esclavitud. L’any 1893, José Martí va fundar el Partido Revolucionario Cubano amb l’objectiu d’assolir la independència.
L’any 1891 Espanya va elevar les tarifes aranzelàries per als productes importats a l’illa queno procedissin de la Península (aranzel Cánovas). Això ho feien per a què els cubans compressin els productes Espanyols. A més, també es feia per protegir la indústria tèxtil Catalana. A causa d’aquest aranzel , el balanç comercial dels EE.UU era molt negatiu ja que importava molt, però exportava molt poc.
Durant la guerra de Cuba, van haver-hi dues guerres paral·leles; La guerra de laindependència Cubana (1895-1898) y la Guerra Hispano-Nord-Americana (1898). La causa principal de la primera guerra es basen en la radicalització de l’autonomisme cubà, donada per la incapacitat Espanyola de donar un mínim de la autonomia Cubana. L’any 1879 s’havia produït un nou intent d’insurrecció que va donar lloc a l’anomenada Guerra Chiquita, que va ser guanyada pels Espanyols. Aquesta rebel·lió va serculpa del no cumpliment de l'autonomia promesa per l'estat espanyol en la Pau de Zanjón. Pocs anys després el Grito de Baire del 24 de Febrer del 1895 va donar un nou aixecament. En aquesta guerra es distingeixen tres fases; Martínez Campos (1895),que volia intentar negociar amb Cuba però va fracassar juntament amb l’exèrcit. Per culpa de Martínez Campos, Espanya va perdre més de la meitat de...