Curial E Güelfa. Tirant Lo Blanc.

Curial e Güelfa. Tirant Lo Blanc.

1. La classificació de Riquer : Llibres de cavalleries i novel·la cavalleresca.

2. La cavalleria i els cavallers.

3. Curial e Güelfa.
3.1. Estructura i argument.
3.2. Anàlisi.
a) Intenció de l’autor.
b) Verisme.
c) Els protagonistes.
d) Utilització de fonts diverses.

4. Tirant lo Blanc.
4.1. L’autor.
4.2. Els nuclis episòdics.
4.3.Anàlisi.
a) La realitat quotidiana.
b) Els personatges.
c) El T.B., compendi de tots els sabers.

5. Semblances entre les dues novel·les.
1. La classificació de Riquer : Llibres de cavalleries i novel·la cavalleresca.

D’entre la massa de literatura que gira al voltant del món cavalleresc, cal destriar-ne, en primer terme, els gèneres estretament lligats a la realitat històrica, com són elstractats de cavalleria o les lletres de batalla, i els que són producte de la imaginació, és a dir, les novel·les. I, en segon terme, dins d’aquest segon gènere, Riquer estableix una nova distinció que, en general, li resulta força operativa des del punt de vista metodològic : llibres de cavalleries i novel·la cavalleresca.
En efecte, Riquer comença recordant el famós episodi del Quijote en quèCervantes, fart de les vàcues grandeseses i de les situacions sobrenaturals a què es veuen sotmesos els herois cavallerescos, fa que els personatges de la seva obra es llencin a la crema de llibres d’aquesta mena. Tanmateix, d’entre la gran quantitat de “libros de caballerías” que vol llançar al foc, en salva tres : l’Amadís de Gaula, el Palmerín de Inglaterra, i el Tirante el Blanco. A partird’aquest episodi tan famós, s’ha anat classificant el Tirant lo Blanc sota l’etiqueta de “llibre de cavalleries”, en la qual també s’ha inclòs una altra novel·la catalana contemporània, el Curial e Güelfa.
Tanmateix, Riquer fa notar que molts crítics ja es van adonar que el Tirant lo Blanc era un llibre de cavalleries “d’espècie nova”. Efectivament, si comparem l’Amadís de Gaula amb el T.B.observarem que són obres totalment diferents en concepció, ambient, realitat i intencions. L’Amadís se situa en la línia de les novel·les artúriques del segle XII de Chrétien de Troyes. Són narracions que van donar a conèixer personatges com el rei Artús, els cavallers de la Taula Rodona, Merlí, Morgana, Tristany i episodis com el Sant Graal (calze sagrat on fou recollida sang de Jesucrist). Aquestesnovel·les es caracteritzaven per la presència d’elements meravellosos i inversemblants, com ara dracs, edificis fets per art de màgia, exagerada força física dels cavallers, ambient de misteri, i per situar l’acció en terres llunyanes i exòtiques i en un remotíssim passat. Són novel·les que van tenir un gran èxit i que van generar aviat imitacions i continuacions, que també van afectar la literaturacatalana.
En contrast, el T.B. i el Curial e Güelfa, segons Riquer, no s’assemblen de res a aquest tipus de novel·les. Segons ell, manquen d’elements meravellosos, són localitzades en geografies conegudes i situades en un temps pròxim i immediat al del seus autors. Els seus protagonistes, que sobresurten en intel·ligència, valentia i força, no són mai desmesurats ni sobrehumans. I finalment,incorporen aspectes de la realitat del seu moment.
Així, doncs, Riquer anomena “llibres de cavalleries” les narracions en la línia Chrétien de Troyes o de l’Amadís i, en canvi, es reserva l’etiqueta de “novel·la cavalleresca” per a les del tipus del Curial e Güelfa i el T.B.
Aquesta classificació anava vinculada a un topos crític : la insistència en el caràcter “realista” de les dues novel·les, ofins i tot, la seva “modernitat”. Aquesta distinció s’ha anat repetint i ha anat provocant diverses conseqüències, les més importants de les quals són :

a) simplificació de la realitat. Es basa en la concepció de Tirant i Curial com a desviació d’uns models i una major atenció a la realitat. Riquer però, no dóna arguments de base cultural que sostinguin aquesta desviació.

b) creació de...