Dada

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 12 (2988 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 5 de noviembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Tema 2 : Plato
Recerca de veritats relatives
Els sofistes identificaven veritat i opinió i defensaven que l’única diferència entre una opinió i una altre és el seu grau d’acceptació. La veritat quedava, així, reduida a l’opinió majoritària, a un pur recompte de vots. Seguint l’estela de SÒCRATES, PLATÓ discrepa dels sofistes: si totes les opinioms valen igual i cap no és més veritable que unaaltra,aleshores el concepte mateix de veritat desapareix. I amb ell, desapareix també la possibilitat d’establir unes referències objectives, uns acords bàsics sobre el significat de les paraules, imprescindibles per garantir l’ordre social.
PLATÓ va afirmar que existeixen veritats independents de la nostra opinió i fins i tot de la nostra existencia, veritats absolutes,universals,immutables ieternes. Aquesta afirmació és el que coneixem com a universalisme i constitueix la tesi central que vertebra el pensament del filòsof atenés. Segons PLATÓ, qui arriba a conèixer aquestes veritats disposa d’un coneixement realment digne d’aquest nom, d’un coneixement que val per a tothom i per sempre. Per ell existeixen realitats que, tot i no ser materials, són eternament presents: les idees. Enelles és basa el coneixement,pero també l’acció moral i política.
El perill relativista en democràcia
Es pot tendir a creure que qualsevol acció pot ser considerada bona o dolenta en unes circumstancies determinables segons com ho decideixi la majoria.

Contra el relativisme sofistic
Segons els sofistes, no hi ha una realitat permanent. Qualsevol realitat, i per tant també qualsevol afirmació,sempre és relativa a les circumstàncies en qué és dona. Oposant-se a aquesta tesi, SÒCRATES defensava l’existencia de valors absoluts que podem trobar al nostre interios.Pero el seu metode va resultar mes eficac per eliminar idees falses que no pas per descobrir valors i normes de validesa universal.PLATO, com SOCRATES,esta convencut de la necessitat de defensar uns valors estables,universals,que noestiguin a disposicio de la voluntat capriciosa de la majoria.La democracia que PLATO no dubta a qualificar de demagogia,ha conduit al relaxament dels costums,ala perdua de cohesio social,i en definitiva a la perdua de l’hegemonia atenesa en favor d’Esparta.
Pero a diferencia de SOCRATES, per a PLATO la veritat no pot dependre simplement de l’individu.PLATO porta a les ultimes consequencies elsplantejaments socratics:qui vulgui defensar uns valors absoluts haura de defensar tambe la existencia d’una realitat absoluta.
Dos nivells de realitat
Nomes una realitat immobil permet un coneixement que no se-ns escapi de les mans cada cop que l’assolim,un coneixement realment digne d’aquest nom,i es recisament aixo el que PLATO defensa.Per aquest motiu,PLATO opta per la solucio mes radical idefensa una posicio dualista,es a dir, l’existencia de dos nivells de realitat.D’una banda,PLATO afirma l’existencia d’un mon material,imperfecte i en canvi permanent que descobrim pels sentits.En diu mon sensible.Pero,d’altra banda,afirma tambe que es imprescindible acceptar l’existencia d’un segon tipus de realitat,immaterial,perfecta i immutable,una realitat a la qual no s’accedeix pelssentits,sino pel pensament.En diu mon intel·ligible o mon de les idees.
El mon sensible,aproximacio imperfecta al mon intel·ligible
Sera el grau de semblanca amb la definico pura,definicio que ens permetra d’establir una ordenacio de les aproximacions materials a la circumferencia perfecta.El mon material no es mes que una aproximacio sempre imperfecta,una imitacio degradada de les definicions oidees.De manera que-contrariament a allo que estem acostumats a defensar-PLATO mante que es el mon intel·ligible el que justifica l’existencia del mon sensible i en permet el coneixement.Quan parlem del mon real ens referim habitualment al mon material,que es pot veure i tocar.PLATO,tot i acceptar: la realitat d’aquest mon,afirma que es una realitat de segon grau,que l’autentica realitat es de...
tracking img