DAVID HUME 2010

 DAVID HUME (1711-1776)



BIOGRAFIA
Filòsof empirista escocès, figura màxima de la Il·lustració anglesa i de l’empirisme britànic, i un dels pensadors de major influència en la filosofia posterior. Va néixer a Edimburg (Escòcia), i va estudiar a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, més interessat per la literatura i la història que per l’advocacia, professió a la qual va voler dedicar-lo laseva família. Després d’un intent frustrat de col·locar-se en un comerç a Bristol, als 18 anys decideix marxar a França per a dedicar-se als estudis literaris i filosòfics, creient que havia de donar un canvi radical a la seva vida. Durant els anys que va passar a França, primer a Reims i després a La Flèche (1734-1737), va escriure el Tractat sobre la naturalesa humana, publicat en dos volums(1739), que va passar totalment inadvertit, i que, segons la seva mateixa opinió, va ser una obra prematura que «va sortir morta de les premses». En 1740 va intentar publicar una recensió d’aquest llibre que va acabar sent un Compendi del mateix, publicat amb el títol de Abstract. Va refondre després la primera part del Tractat, publicant-la amb el títol de Investigació sobre l’enteniment humà(1751), així com la tercera amb el títol de Investigació sobre els principis de la moral (1752). Cap d’aquestes obres li va donar la fama literària que anhelava, que només va començar a arribar amb la publicació dels seus Discursos polítics (1752). Nomenat bibliotecari de la facultat de dret d’Edimburg, va començar a publicar una Història d’Anglaterra (1754) que va suscitar polèmica i que, segons elseu propi autor, va resultar un èxit rendible.
Va viatjar a París (1763-1766) com a secretari privat de Lord Hertford, ambaixador a França. Va tornar de França amb el seu amic Jean-Jacques Rousseau, que travessava un mal moment degut a la mala acollida de la seva obra Emili que li causava problemes. Va ocupar el càrrec de subsecretari d’Estat (1767-1768) i es va retirar finalment a Edimburg, on vamorir de càncer, acceptant la seva malaltia amb un sentit totalment epicuri de la vida. En la seva autobiografia, editada pel seu amic Adam Smith, es va definir com home de disposició cordial, amb sentit de l’humor, jovial i social, el caràcter del qual no van aconseguir agrir els revessos de fortuna contra el seu desig de fama literària. Els seus Diàlegs sobre religió natural, obra consideradaclàssica en filosofia de la religió, escrits cap a 1752, es van publicar pòstumament en 1779.








CONTEXT
L'empirisme s'extén, en realitat, al llarg de dos segles. Seria, probablement, millor exposar-lo dins el pensament de la Il•lustració, ja que Locke fou un dels seus inspiradors, i Berkeley i Hume visqueren en el sgle XVIII. Tanmateix, ha prevalgut el costum de tractar-lo en paral•lel amb elracionalisme, tot desvinculant-lo així del seu context històrico-cultural.
La situació sociopolítica d'Anglaterra en aquests dos segles és absolutament peculiar i difereix de la resta d'Europa. En efecte, si al continent preval l'absolutisme, a Anglaterra té lloc la revolució burgesa. El triomf de la revolució suposà el triomf de les llibertats polítiques, religioses i econòmiques. La classe mésbeneficiada fou la burgesia (comercial, terratinent i industrial), així com l'Església anglicana. Anglaterra es convertí, a més a més, en la primera potència comercial i capitalista, i el seu sistema polític parlamentari era el model a imitar. Els teòrics del liberalisme (Locke) i els científics (Newton) anglesos foren, finalment, els inspiradors de la Il•lustració europea.

L’EMPIRISME
L'Empirismeés un moviment filosòfic que es desenvolupa a la segona meitat del s.XVII i durant tot el s.XVIII a les Illes Britàniques (Anglaterra, Escòcia i Irlanda). Formen part d'aquest moviment, entre d’altres, John LOCKE , George BERKELEY i David HUME.
Però l'empirisme, com a moviment filosòfic, es fa ressò d'una llarga tradició britànica. Entre els seus antecedents podem esmentar el nominalista Guillem...