De la transició.

1. FI DE LA DICTADURA.

Decadència de la dictadura franquista.
-Les reformes política del règim franquista de finals dels seixanta van ser el detonant de la crisi. Esta reforma consistia en l’aligeración d’algunes lleis molt estrictes que hi havia anteriorment i una reafirmació del futur monàrquic del règim.

-La crisi del petroli del 73 que va fer tornar a milers d’espanyols del’estranger i créixer la desocupació.

-Les accions terroristes d’ETA, FRAP i GRAPE, que posaven en evidència al règim debilitant un dels seus majors pilars: l’orde públic.

-El deteriorament de la imatge d’Espanya en l’interior, que no convenia per als tractes amb EUA, que Espanya estava duent a terme.

-La Revolució dels clavells que havia acabat amb el Règim a Portugal, i la pèrdua del Marroc.Tot açò va comportar a majors agitacions estudiantils i laborals que buscaven canvis a Espanya, i Carreter Blanco i altres col·laboradors van començar a insistir en el fet que havia de garantir la continuïtat del règim així que Franco va cedir la presidència al vicepresident Carreter Blanco.

Però va ser assassinat i encara que va ser substituït per Arias Navarro, tot el món estavaconvençut de que el règim patia una profunda crisi ja que a partir de 1970 els col·laboradors de Franco havien començat a preocupar-se de la seua salut, i es temia per la seua mort.

Els franquistes es van dividir en immobilistas, negats a cap canvi, i operturistas, que esperaven una suavització del règim.

1.2. Mort del cabdill i successió.

Les respostes a tots els dubtes es mostren amb tempsdesprés de la mort de Franco. Va morir a les 4:20 de la matinada del 20 de novembre de 1975 i va ser soterrat en la Vall dels Caiguts junt amb José Antonio Primo de Rivera.

La Vall dels Caiguts és un monument construït entre 1940 i 1958 en Sant Llorenç l’Escorial a Madrid. Franco ho va manar construir per a perpetuar la memòria dels caiguts de “la seua gloriosa croada” i per a la seua construcció(supervisada pel mateix Franco) van fer falta 18 anys i 33.872 presoners, molts dels quals van morir en al construcció.

Quan va morir Franco, Joan Carles I va ser anomenat Cap d’Estat, com havia decidit el mateix Franco. Va ser coronat en les Corts el 22 de Novembre i parla en el seu discurs de la llibertat i els canvis que li esperen a Espanya.

Encara que al principi el Rei va mantindre méso menys el mateix govern, finalment es va donar compte que havia de canviar el president del govern i al juliol del 76 anomena a Adolfo Suárez president. Adolfo Suárez era franquista i no pareixia l’adequat, de fet li faltat molt suport de tots els bans: els operturistas, l’oposició, l’immobilistas; no obstant això va tindre prou habilitat per a desmuntar ràpidament les institucions franquistes iiniciar una transició a un sistema democràtic.


PRIMERS SIGNES DE DEMOCRÀCIA.

2.1. Llei de reforma política

Pareixia impossible que les Corts, en la que hi havia molts franquistes, fora a aprovar la Llei en la mesura necessària per a portar-la a referèndum. Però va ocórrer i la transició ala democràcia va continuar. En el referèndum del 15 de desembre un 95 % dels espanyols diuque sí a la Llei, són les primeres eleccions lliures des d’abans de la Guerra Civil, en 1936.

Esta Llei suposava una alteració de les lleis fonamentals sense introduir un sistema democraticoconstitucional però fent-ho possible. Ja que incloïa:

-El reconeixement dels drets fonamentals de les persones com inviolables.
-La potestat legislativa en exclusiva a la representació popular.
-Unsistema electoral inspirat en la democràcia i la representació proporcional.

Encara no es podia parlar de democràcia ja que els partits de l’oposició inclús eren il·legals. Així que tot just aprovar la llei es va ordenar l’amnistia per als delinqüents polítics i la legalització de tots els partits polítics , inclús el Partit Comunista.

Les primeres eleccions: eleccions a Corts...