De qué hablamos cuando hablamos del hombre. treinta años de crítica y alternativas al pensamiento androcéntrico

Amparo Moreno Sardà, va néixer a Calamocha (Terol). Es va llicenciar amb Geografia i Historia l’any 1869, es va doctorar a la universitat de Barcelona l ‘any 1984 i es va graduar en periodisme al’escola Oficial situada a les Rambles l’any 1973. El títol de la lectura es “De qué hablamos cuando hablamos del hombre. Treinta años de crítica y alternativas al pensamiento androcéntrico”, publicatl’any 2007, amb la editorial Icaria i col•lecció Akademeia.

En el text, l’autora intenta mostrar la capacitat que tenen les persones d’assimilar, per una banda amb la memòria, i per l’altre através de les relacions comunicatives, l’arquetip viril i l’univers androcèntric.
En el primer apartat, Amparo Moreno explica la idea que tenim feta d’home. Relacionem el concepte “home” amb la idead’humà. Aquest concepte l’hem format a base de la educació, ja que s’ha relacionat el model d’humà a un home adult i de raça dominant. Aquesta imatge que tenim d’home l’identifiquem també amb lacapacitat de regular la vida social. En canvi, tot això no passa amb el concepte de dona.
A continuació, l’autora explica els valors que han provocat aquesta idea que es té de l’home. Es centra en com hodefineix Aristòtil en la seva Política. S’esmenta una frase al text on es pot veure aquesta reflexió: “Para hacer grandes cosas es preciso ser tan superior como lo es el hombre a la mujer, el padrea los hijos y el amo a los esclavos”. Aquesta idea d’aquest arquetip viril en la Política d’Aristòtil finalitza dient que es tracta d’un text amb caire racista, sexista i classista.
El següentapartat del text tracta de la capacitat de comunicació humana i la dinàmica social com un producte de assimilació/no-assimilació personal. És a dir, la memòria formada a partir de diverses generacions.Cal destacar que allò que considerem “humà” no ho podem separar del medi ambient, ja que es on viu (i desenvolupa) la raça humana, per tant, s’ha de tenir en compte el seu medi natural. L’autora...