LA RESTAURACIÓ. DE L’INICI AL “DESASTRE” (1.875-1.898)

UNITAT 3: LA RESTAURACIÓ. DE L’INICI AL “DESASTRE” (1.875-1.898)
LA RESTAURACIO ELS FETS POLÍTICS (1.875-1.898)
El 29 de desembre de 1.874, el general Arsenio Martínez Campos encapçalà un aixecament a Sagunt i proclamà Alfons XII, fill d’Isabel II, rei d’Espanya. L’endemà del cop, es formà a Madrid un govern provisional presidit per Antonio Cánovas del Castillo.
El nou cap del govern jagaudia oficiosament de la confiança del rei Alfons XII, a qui havia redactat el manifest de Sandhurst, fet públic els primers dies de desembre del mateix any.
El 9 de gener de 1.875, el jove rei entrà a Espanya pel port de Barcelona, on va ser rebut amb una gran cordialitat oficial i popular.

LA FI DE LA GUERRA CARLINA
La primera acció política important del nou rei, sota la tutoria de Cánovas,fou dirigir-se al nord de la Península per conduir la guerra contra els carlins. Però alhora que es desplaçava fins a la zona del conflicte, Alfons XII oferí una àmplia amnistia en què convidava a tothom a oblidar el passat i a adherir-se a la monarquia constitucional que ell representava. Un dels antics dirigents de la carlinada, el general Ramon Cabrera, va acceptar l’amnistia i també va adreçarun manifest a les tropes carlines en el qual les invitava a posar fi a una guerra devastadora sense cap esperança de victòria. Tot i amb això, el conflicte carlí no es va resoldre de manera definitiva fins al març de 1.876, data en què Carles VII, el pretendent carlí vençut definitivament al front del nord, passà amb les seves tropes a França.
Acabada la guerra, el carlisme català va evolucionarcap a posicions autonomistes, defensades des de les pàgines del diari “El correo Catalán”, fundat el mateix any 1.876. Els elements de l’ideari carlí que propiciaren aquesta evolució foren, principalment, l’oposició a les mesures centralistes i uniformistes dels governs liberals, i la defensa dels furs i privilegis tradicionals.
Els carlins ja no es van tornar a alçar en armes, tot i que el seupensament tradicionalista es va mantenir viu. A partir de la derrota militar, els carlins van anar participant en la vida política i es van situar a l’estrema dreta de l’arc parlamentari.

EL BIPARTIDISME
Sota la direcció política de Cánovas del Castillo, la Restauració es va caracteritzar per la construcció de dos grans partits polítics que representaven la dreta i l’esquerra dins el pensamentliberal.
Cánovas va liderar primer, el Partit Liberal Conservador, anomenat més endavant Partit Conservador, format per personatges procedents de l’antic Partit Moderat, de la Unió Liberal i d’un sector del Partit Progressista. El Partit Conservador també va tenir ben aviat l’adhesió de l’episcopat i de bona part del catolicisme no integrista.
Sagasta, per la seva banda, va liderar el PartitLiberal Fusionista, anomenat més tard Partit Liberal, format per persones procedents dels sectors demòcrata, radical i del republicanisme moderat. Va rebre la influència i el suport dels professionals liberals, els comerciants, els banquers, els militars i els funcionaris.
L’ocasió històrica que va permetre l’inici de la pràctica política dels dos nous partits va ser la reunió de les CortsConstituents, el febrer de 1.876. El Partit Conservador havia guanyat les eleccions, i sota la seva hegemonia es redactà la nova constitució de la monarquia espanyola. A partir de l’aprovació de la Constitució de 1.876, la vida política del país es va basar en l’alternança pacífica dels dos grans partits en la gestió del poder de l’Estat.
El bipartidisme es va consolidar amb la mort del rei Alfons XII,l’any 1.885, sense successió masculina i amb la reina embarassada. Cánovas demostrà l’habilitat política de presentar la dimisió i suggerir a la reina regent que encarregués la formació de nou govern al seu rival, Sagasta. Aquest acord va ser anomenat pacte del Pardo. El 17 de maig de 1.886, va néixer Alfons XIII, fill pòstum.

LA POLITICA EXTERIOR
El nou règim va ser reconegut molt aviat per...