Derecho Administrativo

Leccion 10
IV. LA POSICIÓ JURÍDICA DE L’ADMINISTRACIÓ

7. La posició de l’Administració Pública
Principi de legalitat
L’Administració en relació amb l’ordenament jurídic actua necessitant sempre que una norma jurídica li doni l’habilitació per dur a terme una actuació.
La legalitat es refereix en el sentit d’una norma prèvia habilitant, no en el sentit de llei (reserva de llei).L’Administració actua per concretar lo que la norma prèvia vol. No té una decisió pròpia, només executa el que preveu la norma.
Tota actuació administrativa necessita d’una norma habilitant prèvia, que pot ser una llei (principi de reserva legal) o un reglament.
Doble contingut del principi de legalitat:
* La norma habilita, dona poder
* La norma limita l’actuació administrativaQuan es controla l’activitat administrativa es per veure si l’acte administratiu s’adequa o no a la norma habilitant. El principi de legalitat implica conèixer l’atribució d’una potestat i aquesta es pot donar de manera concreta i precisa i el control també és fàcil. Però de vegades quan la norma atribueix les potestats deixa un cert marge a l’Administració, això es diu la discrecionalitat. Unadiscrecionalitat amplia és la capacitat de decisió en contra del principi de legalitat.
El dret administratiu no és més que la reducció de la discrecionalitat administrativa.

Principi d’autotutela
La relació de l’Administració amb el poder judicial suposa una posició singular. La distribució fonamental es la que s’estableix amb els subjectes privats. Qualsevol ciutadà que tingui un conflicteamb un altre, el que fa el jutjat és un judici declaratiu i un d’executiu. El ciutadà demana al jutge que sigui ell qui faci executar la sentència.
A diferència d’això, l’Administració no necessita ni el judici declaratiu ni l’executiu. La llei diu que es presumeix que l’Administració té raó i aquesta té uns mitjans executius. Aquesta posició de superioritat es dona perquè les seves finalitats sónd’interès general.

Autotutela declarativa:
L30/92 Art. 57. Efectos: 1. Los actos de las Administraciones Públicas sujetos al Derecho Administrativo se presumirán válidos y producirán efectos desde la fecha en que se dicten, salvo que en ellos se disponga otra cosa. Es presumeix que els actes de l’Administració en principi són vàlids, i com a conseqüència són immediatament eficaços.
L30/92Art. 57.2. La eficacia quedará demorada cuando así lo exija el contenido del acto o esté supeditada a su notificación (acte administratiu), publicación (norma administrativa) o aprobación superior.
Conseqüència de la presumpció de validesa de l’acte administratiu L30/92 Art. 94. Ejecutoriedad: Los actos de las Administraciones Públicas sujetos al Derecho Administrativo serán inmediatamenteejecutivos, salvo lo previsto en los artículos 111 y 138, y en aquellos casos en que una disposición establezca lo contrario o necesiten aprobación o autorización superior. Actes automàticament executius perquè tenen la autotutela declarativa.
En cas que l’acte sigui il·legal el particular el pot recòrrer, però l’autotutela declarativa suposa que al interposar un recurs aquest no té efectes suspensius.Segons l’art 24 CE és un dret fonamental el d’obtenir una tutela judicial efectiva, cosa que està en contradicció amb el principi d’autotutela. Es garanteix el dret a la tutela judicial perquè es poden interposar recursos a tots els actes administratius, el problema és si aquesta tutela judicial és efectiva. Hi ha la possibilitat de que en interposar el recurs es demani la suspensió (mesurescautelars).
Segons la STC 64/1984 el principi d’autotutela declarativa no és contrari a la CE, mentre no hi hagi la possibilitat de que s’obtingui una mesura cautelar suspensiva. És el jutge qui ho ha de decidir. En alguns supòsits, amb caràcter general, ha de prevaldre ka tutela judicial efectiva i l’Administració ha de perdre el seu privilegi d’executorietat immediata; això es dona en el tema...