Descartes

1ª MEDITACIÓ
1. Expliqueu el significat de la frase següent: «Em dedicaré seriosament i amb llibertat a destruir en general totes les meves antigues opinions.»
Descartes s’adona que des de ven jove ha cregut moltes coses que no eren del tot certes i que per tant els coneixements que té actualment estan basats en principis dubtosos i incerts. Per tant decideix anar a la recerca de les veritatsabsolutes descartant tot allò que li sembli que pot tenir el més mínim motiu de dubte. Per tan és durant la recerca de les veritats absolutes quan Descartes decideix destruir tot el que li han ensenyat de jove, ja que en tots aquests principis hi torba motius de dubte.
És a dir, la frase diu que ell es dedicarà a donar com a falses totes aquelles opinions que de jove donava com a certes peròque ara veu que són dubtoses i incertes. Quan la frase diu amb llibertat es referix a que ho farà sense remordiments seguint el seu criteri.
2. De què dubta Descartes? Per què?
Descartes dubta bàsicament dels sentits, ja que els considera enganyosos. Ell es basa amb la raó per tan els sentits no els considera una font veritable de coneixement. Diu que ens poden enganyar, que no tot el que veiemha d’estar passant realment i que si ens basem amb els sentits mai podrem establir veritats absolutes.
Un altre motiu de dubte serien les opinions. És a dir, Descartes s’adona que havia pres moltes opinions falses com a verdaderes, ja que totes aquestes estaven fonamentades amb principis poc clars, la qual cosa les feia dubtosos i incertes. Descartes només creu amb la seva pròpia raó, per tantrebutja tot allò que sigui convencional, que estigui basat en coneixements de molts.
Un altre motiu de dubte és el somni, Descartes diu que no es capaç de distingir entre el somni i la vigília per tant no sap si està somiat o realment en aquell moment està despert.

3.Et sembla que hi pot haver alguna relació entre claredat i evidència en ciència i en filosofia? Si així ho creus, explicaquina. En tots dos casos, justifica la resposta.
Sí, en ciència, quan ens referim a claredat estem dient que una cosa es clara concisa que no es possible confondre-la amb cap altre. El terme evidència en ciència és refereix a les coses indubtables, a les coses que són evidents, senzilles, simples que no podem esdevenir motiu de dubte. Aquests dos conceptes en filosofia tenen significats semblants.Per exemple en la filosofia cartesiana claredat és atribuïble als principis que no tenen cap motiu per ser considerats falsos i evidencia als que es veu clarament que són verdaders perquè analitzen els conceptes més senzills que hi ha i no es preocupen si existeixen a la realitat o no.
És a dir, podem trobar similitud entre els conceptes d’evidència i claredat entre la filosofia cartesiana i laciència.
4. Què significa la paraula cartesià quan s’aplica a una persona o a una actitud?
Una persona rep la qualificació de cartesiana quan segueix les teories de Descartes. Una persona cartesiana, és la que es basa molt amb la raó i amb el seu propi pensament per saber com a d’actuar. També es aplicable a una persona que dubta molt i que li costa molt admetre una cosa com a vertadera.Adoptar una actitud cartesiana és dubtar de tot allò extern a nosaltres que ens han explicat i dir que no és cert. Es a dir, és creure’s només el que podem entendre amb la nostra raó i els nostres coneixements.
5. Per què Descartes suposa que no hi ha un "vertader Déu"que és molt bo i que és la font suprema de veritat, sinó que hi ha un cert geni maligne, no menys astut i enganyós quepoderós, que utilitza tot el seu enginy a fi d’enganyar-lo?
Descartes dirà que hi ha un geni maligne per justificar la causa del nostre error. Dirà que hi ha un geni maligne que ens fa equivocar i que nosaltres hem d’intentar no caure en els seves trampes i no prendre com a verdader cap de les coses que ell ens diu. Per tan diu que hem d’estar conscienciats i només creure que nosaltres som alguna...