Descartes

La principal preocupació de Descartes va ser la fonamentació del coneixement. Com la raó humana es una eina valorada i eficaç, quin havia estat l’error filosofic anteriors? Si la raó humana no ha canviat, com pot ser que fagi progressar la ciencia i no la filosofia?
Descartes te aquesta resposta: la ciència te un mètode que proporciona la seguretat en el coneixement, en canvi en la filosifia lifalta un metode adequat. Descartes introdueix les matematies en la filosofia. Per descartes les matematies es una ciencia racional que posa en orde aquell caos de les dades que ens proporciona l’experiencia.
Aquest metode es basa en 3 regles:
La regla de l’evidència:
Nosaltres tenim l’evidencia d’alguna cosa, no pk ens l’hagin explicat ni la deduïm, si no perquè en tenim la intuïció.
Laintuïció es el coneixement directe i immediat de la veritat.
La regla de l’analisi:
Dividir cadascun dels problemes en tantes parts com sigui necessari de cara a trobar la millor solució.
La regla de sintesis.
Recompondre, ordenadament i com per grans elements simples fins al coneixement dels compostos.
La regla de l’enumeració:
Imposa la recomptes, es a dir, la comprovació de l’analisi, i ferrevisions, es a dir, comprovar la sintesis. Aquest procés significa reccorer totes les veritats individuals i abastar-les en una sola mirada.

Descartes fa una critica radical al saber i considera dubtos tot coneixement, es el famos dubte metodic.
- la incertesa de les dades sensorials:
Els sentits ens han enganyat molts cops, Descartes dubta de totes les dades que s’originen en els sentits,per tant, Descartes dubta de la seva mà, del seu cos, de tot lo material del mon.

- Els errors del raonaments:
Una bona part de l’ensenyament escolàstic es basa en la raó i en el poder discursiu, però en la epoca de Descartes aquest saber era incert i confús, per això es valid dubtar de tots els raonaments que s’han fet com a demostratius.

- la dificultat per a destriar el son de lavetlla.
Es quan ens despertem que reconeixem els somni com a somni i no quan somiem. Amb aquesta afirmació descartes afirma que hi ha possiblitats de que el pensament en estat de vetlla sigui un somni però k no el reconeixem com a tal.

- la hipotesi del geni maligne:
Suposa l’existència d’un geni maligne, astut i enganyador que duu a considerar coses evidents però k no ho son.

El dubtemetodic de descartes te l’esperança de trobar una veritat inqüestionable. I certament, el metode cartesia s’autosupera: si dubto, penso, l’acció de pensar implica l’existencia d’un esser pensant. Per tant, si penso es que existeixo.
Aquesta serà la primera veritat inqüestionable a la qual accedeix Descartes.
Aquesta afirmació compleix dues funciones:
- Justifica l’existencia dun jo pensantdiferenciat del cos
- Esdevé un principi metòdic

Les 3 substancies:

Aplicant el seu metode, Descartes arribar a destriar les 3 substancies que comprenen amb totalitat el que es real: Un jo pensant, el mon i Deu.

El jo pensant:
El dubte metòdic i universal ens a portat una realitat inqüestionable: l’existencia d’un jo pensant, d’una substancia que pensa, d’una anima. Descartesconclou que jo puc dubtar de tot el que m’envolta perquè te l’origen en els sentiments i descartes diu que has de dubtar de els teus sentiments, però no pots dubtar del que penses, de les teves idees, de la teva subjectivitat. La subjectivitat es el conjunts de pensaments, idees i raonaments que flueixen dins teu.
El gran repte que ha de superar descartes es trobar la manera de saber si les ideessobre el mon no son somnis ni il·lusions.

El jo pensa diferents idees, i Descartes les classifica i les ordena de la següent manera:
- Adquirides:
Son aquelles idees que venen de fora, però que segurament seran errònies perquè podem tenir idees diferents de un mateix objecte exterior.
- Artificials:
Son aquelles idees que ens les fabriquem nosaltres mateixos
- Naturals:...