Descartes

Va néixer a La Haye en Touraine (poble actualment denominat Descartes, després de més d'un segle anomenant-se La Haye-Descartes) (França) al voltant del 31 de març del 1596, i va morir a Estocolm l'11 de febrer del 1650.
A l'edat de vuit anys fou enviat a una escola jesuïta, anomenada La Flèche, la disciplina i educació de la qual destacava en el seu temps. A causa de la seva delicada salut, livan permetre descansar al llit fins tard, costum que conservà durant tota la seva vida, i fins i tot, en una visita a Pascal el 1647, la va mencionar com a principal benefactora per al bon estudi de la matemàtica. Després de l'escola va anar a la universitat de Poitiers, per estudiar dret com volia el seu pare.
Entre 1618 i 1622 va participar en la Guerra dels Trenta Anys. En els desplaçamentsmilitars va conèixer Isaac Beeckman, qui el va apropar al món de les matemàtiques i la física. Quan va acabar la guerra va vendre gran part de les propietats familiars per poder gaudir d'una renda i dedicar-se a l'estudi.
Des de 1629 fins al seu desgraciat viatge a Suècia al 1649, romangué la major part del temps a Holanda i fou durant aquest període quan va escriure una sèrie d'obres queestableixen el temari per a tots els estudiosos posteriors de la ment i el cos. La primera de les seves obres, De homine, fou finalitzada a Holanda cap al 1633, a la mateixa època que Galileu fou condemnat per les seves teories. Gran part de les seves obres va entrar a formar part de l'Index Librorum Prohibitorum.
Resum del seu pensament[modifica | modifica el codi]

El seu pensament el situaria entreels principals artífexs de la revolució científica del segle XVII. A les formes i les qualitats de la Física Aristotèlica, que, interpretades malament (sobretot pel pensament cristià i escolàstic), havien resultat ser un frau com a eixida intel·lectual, es contraposava la idea clara i fonamental que el món físic no és més que un pur mecanisme. I aleshores proposà el programa[1] ideal de totaciència teòrica: construir, amb un mínim nombre de principis, un sistema que donara raó de tots els fets coneguts i que permetera descobrir fets nous. Com sol ocórrer amb freqüència amb les teories revolucionàries, el llegat de Descartes no fou sols una troballa, sinó també una visió. Forçat a recórrer a l'experiència i a les hipòtesis demostrà ser el primer gran mestre del model hipotètic. Aquest haesdevingut una eina essencial per a qualsevol investigació científica.
Descartes mateix ens ha deixat una exposició del seu pensament, en el pròleg de l’edició francesa de la seva obra Principis de filosofia.[2] El primer que fa és aclarir allò que ell considera que és la filosofia: estudi de la saviesa, entesa en primer lloc com prudència en la conducció dels afers humans. També com coneixement detotes les coses que l'home pot conèixer per la conducció de la seva vida, conservació de la salut, i descobriment de totes les arts. Solament Déu és perfectament savi, i l'home és més o menys savi en la proporció que coneix les veritats més importants.
La condició perquè un coneixement sigui real és que pugui ser deduït d'unes causes primeres,[3] que han de complir dues condicions. La primera serclares i evidents quan la ment humana s'aplica atentament a la seva consideració. La segona és que tots els altres coneixements depenen d'elles, de tal manera que els principis fonamentals es poden entendre sense ajuda de cap altre coneixement, però no a la inversa.
A continuació ens parla dels cinc graus que considera que pot tenir la saviesa. El primer grau consisteix en les nocions clares ievidents, que es poden deduir sense cap meditació. El segon grau és tot el que ens ensenya l’experiència dels sentits. El tercer grau s'obté per converses amb altres homes. El quart grau consisteix en el que aprenem per la lectura de llibres escrits per homes que poden donar-nos bones instruccions.
Diu també que en tots els temps han existit homes que han intentat assolir un cinquè grau de...