Descripció obres d'art

Basílica de Santa Sofia de ConstantinobleAquies: Anteni de Tral·les i Isidor de Milet Cro: 532-537Loació: Constantinoble, avui Istanbul (Turquia)Estil: bizantí Matals utizats: maó i marbre Sema contiu: arquitravat i voltat Dions: rectangle de 69,70 m x 80,90 m; 55,60 m (alt) Anàlisi formal: elements de suport i suportats: La planta de la basílica és un rectangle en el centre del qual hi haquatre pilars que delimiten un quadrat de 31 m de costat. Aquests pilars són els encarregats de suportar una bona part del pes de la cúpula que corona el quadrat. Damunt d'aquests, quatre arcs de mig punt, ajudats per una enginyós sistema de petxines, defineixen el cercle sobre el qual s'aixeca la gran cúpula semiesfèrica. Per absorbir-ne la pressió es van col·locar a la paret est i a l'oest de lacúpula o semicúpules adjacents que eren sostingudes per pilars disposats octagonalment. Aquests, es contrarestaven amb nínxols que s'obrien en arcades entre ells. Així s'aconseguí l'equilibri mitjançant la tensió contraposada del sistema de voltes. Espai exterior i interior: a l'exterior el que més destaca és la gran cúpula, assentada sobre un tambor de finestres, els grans contraforts i el murestructural ple de finestres.L'espai interior és format per una amplíssima sala longitudinal coronada per la cúpula, que juntament amb les dues semicúpules, contribueix un eix longitudinal que va des de l'entrada fins a l'absis.A cada costat d'aquest eix hi ha una nau lateral, molt compartimentada i separada de la nau central per un doble pis d'arcades sobre columnes. L'altra gran font de llum és lacúpula; a la seva base un tambor format per quaranta finestres generals. Dins la immensa sala que forma la nau central cada element decoratiu estava pensat per fer més viva la llum que entra per les finestres i per potenciar la sencació d'irrealitat que la va fer famosa.Estil:La basílica de Santa Sofia respon a l'edat d'or de l'art bizantí i constitueix el testimoni més magnífic de la sevaarquitectura. Se la considera la síntesi de la tradicció clàssica grecollatina i la tradició constructiva de l'Àsia Menor. A Santa Sofia es va usar, per primer cop, el sistema de petxines a escala monumental. Interpretació:contingut i significació: Aquesta basílica va ser construïda sobre les restes d'un temple del segle IV que Constantí havia consagrat a la Saviesa Divina. Justinià, al segle VI, permostrar el seu poder, i en el marc d'una política de recconstrucció de la capital, va aixecar de nou aquest temple i també el consagrà a la Saviesa Divina. Funció:La basílica de Santa Sofia té una funció religiosa. És un lloc d'oració i, al llarg de la història, ha passat de ser un espai sagrat per al món cristià a ser-ho per al món islàmic. Avui dia, sota la concepció de museu, és considerada un puntde culte per aquestes dues religions

Catedral de Notre-Dame de ChartresArqcte: mestres de ChartresCrlogia: 1191-1220 Locció: Chartres (França)Estil: gòticMaials utilats:pedra Sisa constiu: arquitravat i voltatDins: 130,20 m (llarg) : l'ús d'arcs boterells a la part exterior, permeten la compencació de les càrregues exercides per la volta de creueria. Aquesta volta és del tiupus simple; elsnervis que les creuen es prellonguen i baixen adossats als pilars fins a terra.Espai exterior i interior:A la façana principal, a l'extrem occidental del temple, hi ha una triple portalada flanquejada per dues torres, que fan de campanars El conjunt de la façana pot dividir-se en tres nivells: a la part inferior, la portalada Reial, de triple arcada i d'estil romànic, amb una representació de laglòria de Cris al timpà central i un conjunt escultòric de caràcter innovador format per estàtues-columna; al nivell intermedi, un trifori de grans dimensions; i a la part més elevada de la façana una gran rosassa i damunt seu, la galeria reial.L'interior del temple potencia una sensació de verticalitat, fet que pota a enlairar els ulls cap al cel. L'espai inicial es divideix en tres naus,...