dibujo técnico

UNITAT 3. INTRODUCCIÓ A LA MORFOLOGIA.

Estructura de les paraules
Cada llengua té els seus propis mecanismes pel que fa a l'estructura de les paraules i a la formació d'oracions. En les llengües romàniques, i entre aquestes el català, els noms conserven la mateixa forma, excepte quan canvien de gènere o nombre, sigui quina sigui la funció sintàctica que facin en l'oració. Fixem-nos enaquests exemples:
En Joan llegeix un llibre.
Un llibre és llegit per en Joan.
He vist en Joan amb un llibre a les mans.

Les paraules destacades no canvien de forma tot i que fan funcions diferents en cadascuna de les tres oracions. Doncs bé, en llatí no és així. Exemples:
Meus amicus in taberna est. (El meu amic és a la botiga)
In taberna meum amicum vidi. (He vist el meu amica la botiga)
In taberna cum meo amico sum. (Sóc a la botiga amb el meu amic)

La llengua llatina és flexional; és a dir, els substantius, els adjectius i els pronoms conserven intacta l'arrel o lexema, però poden adoptar diferents terminacions o desinències segons la seva funció sintàctica.
En llatí, i també en alguna llengua moderna com ara l'alemany1, podem saber la funció de cada mot apartir de la forma que presenta. Cal tenir en compte, però, que hi ha un grup de paraules invariables, les quals no presenten mai canvis de forma. Són els adverbis, les conjuncions, les preposicions i les interjeccions.

Concepte i valors dels casos
Cadascuna de les formes que pot adoptar un mot es designa d'una manera determinada. Són els anomenats casos. En llatí n’hi ha sis, cada un delsquals té una funció sintàctica concreta.
Casos Funció sintàctica
Nominatiu (N) Subjecte (S) i atribut (Atr)
Vocatiu (V) Interpel·lació
Acusatiu (Ac) C. directe (CD) i CC amb preposició (CC)
Genitiu (G) C. del nom (CN)
Datiu (D) C. indirecte (CI)
Ablatiu (Ab) C.circumstancial (CC) i C. agent (CAg)
Cada mot té sis casos en singular i sis casos en plural, i el conjunt d'aquests casos s'anomena declinació.
En llatí hi ha cinc declinacions, a les quals, tradicionalment, s'ha assignat un nombre de l'u al cinc. Així, parlem de la primera declinació, la segona, la tercera, la quarta i la cinquena.
Cada declinació s'enuncia a partir de dos casos: el nominatiusingular i el genitiu singular. El distintiu fonamental per reconèixer la declinació a la qual pertany una paraula és el genitiu singular2.
En el quadre següent s'indica l'estructura que poden presentar els mots en les cinc declinacions.

1a declinació. Lexema puella-

Nominatiu -a; genitiu -ae puella, puellae

2a declinació. Lexema servo- , templo-Nominatiu -us, -er, -ir, -um; genitiu -i servus, servi
templum, templi

3a declinació. Lexemes: duc-, nomin-, actor-, rus-, civi- etc.

Nominatiu variable; genitiu -is dux, ducis
nomen, nominis
actor, actoris
rus, ruris
civis, civis

4a declinació. Lexema: exercitu-, cornu-

Nominatiu -us, -u; genitiu -usexercitus, exercitus
cornu, cornus

5a dedinació. Lexema: re-

Nominatiu -es; genitiu -ei res, rei

La primera declinació
La primera declinació presenta un nominatiu acabat en –a i un genitiu en -ae. El tema, que s'obté separant la desinència del genitiu singular, és l'element constant en tots els casos. Les partsvariables són les desinències.

Desinències vita, vitae
Singular Plural Singular Plural
N -a -ae vita vitae
V -a -ae vita vitae
Ac -am -as vitam...