Didáctica De Las Ciencias Sociales

L´interès propi en el desenvolupament de la següent investigació tracta sobre la percepció de la necessitat de cercar un o més models d´anàlisi de la pràctica docent, tant de la pròpia com la delsaltres, per tal de configurar un o més models d´autoanàlisi, o en el seu defecte, identificar algunes variables que hi intervenen de manera directa en la pràctica docent i que es poden aplicar a la granmajoria de les classes de ciències socials que es produeixen en els centres educatius. Durant la meva curta experiència com a docent i la meva llarga experiència com a estudiant, he pogut contemplardiverses maneres d´enfocar la pràctica docent. La opinió general en la societat, deixant de banda alumnes i docents, s´assembla a que la pràctica docent és quelcom inhaprensible, quasi artesanal,però sense unes pautes generals consensuades. La coneguda expressió instal·lada al llenguatge popular Cada maestrillo tiene su librillo, suggereix clarament la concepció que es tenia en èpoques passades aaquest país de la pràctica docent. Quelcom em diu que, malgrat el masclisme intrínsec, que es pot dir que, majoritàriament ja ha estat superat, alguns elements fonamentals d´aquesta concepció noestàn tan superats en l´actualitat, tot i que l´expressió ens remeti al segle passat i a altres èpoques històriques marcadament diferents de l´actual.
Els alumnes continúen parlant del bon/aprofessor/a, però em sembla que conscientment, no sabrien definir amb exactitud perquè ell o ella mereixen aquest calificatiu. Entre els/les docents es reconeixen mèrits propis i aliens, però crec queestarien poc disposats a copiar, en la mesura d´allò posible, o incorporar (si el verb copiar no està prou ben vist entre el gremi) a la seva pròpia pràctica, elements que funcionen positivament en lapràctica d´altres companys/es. Sovint la pràctica docent recau molt en el personalisme. Aquest aspecte, que, de vegades, la pot enriquir, pot acabar resultant un perill sota la forma de la...