Discussió article cardiopatia isquèmica

|
Discusió del article | DIAGNÒSTICS E INTERVENCIONS D’ INFERMERIA EN EL PACIENT AMBULATORI AMB CARDIOPATIA ISQUÈMICA. |

Nom: Carla Bardia Minguella
Assignatura: Infermeria de l’Adult I
Data: 15/02/2011
Curs: 2n Grau Infermeria

ÍNDEX

1. Introducció.......................................................................pàg. 3

2. Desenvolupament iJustificació.......................................pàg. 4

3. Discussió i Resultats........................................................pàg. 6

4. Bibliografia......................................................................pàg. 8

1. Introducció
Les malalties cardiovasculars constitueixen la primera causa de mortalitat en el món occidental. Actualment, a España la cardiopatia isquèmica (CI) provoca lamajor part de morts cardiovasculars, se’n d’infart agut de miocardi (IAM) la més freqüent amb un 64% (67% en homes i un 60% en dones). La CI és produïda per un bloqueig de les artèries coronaries generalment produït per aterosclerosis. Amb el temps, el miocardi no treballa bé i més difícil pel cor omplir-se i bombejar la sang
Pel temps d’evolució i severitat la cardiopatia isquèmica es potclassificar en dos grans grups: les agudes (infart de miocardi agut i les angines inestables) i les cròniques (inclou d’infart de miocardi amb més de 3 mesos d’evolució , l’angina d’esforç, l’angina espontània crònica, el paro cardíac recuperat, la insuficiència cardíaca, les arrítmies i els trastorns de conducció).
Els principals factor de risc de la IC són la diabetis, la hipertensió, el colesterolalt, les dietes riques en grasses, l’obesitat, els antecedents familiars o personals (atac cardíac, angina, angina inestable, aterosclerosis o d’altres arteriopaties coronàries), l’estil de vida sedentari i el tabaquisme.
La principal manifestació de la cardiopatia isquèmica es el dolor; per tant la angina és un síntoma, però per si sola defineix la malaltia coronaria. Els principals síntomesd’aquesta són dolor toràcic, vèrtig o mareig, sensació d’indigestió o acidesa gàstrica, nàusees, vòmits, suors fredes, palpitacions, dificultat respiratòria i cansament inexplicable después d’una activitat.
L’objectiu del tractament de la CI és aliviar els síntomes i tractar la causa d’aquesta afectació. També és podria realitzar un cateterisme cardíac per veure si el pacient és beneficiariad’una cirurgia de derivació o un procediment amb globus (angioplàstia), els quals podrien millorar el flux sanguini cap al múscul cardíac danyat o equilibrat. Totes aquestes tècniques es realitzaran en el centre hospitalari.
Entre els fàrmacs més utilitzats en el tractament de la CI trobem els IECAs, els bloquejadors dels receptors d’angiotensina, els diürètics, els glucòsodis digitàlics, elsbetabloquejants i els vasodilatadors.
També és pot realitzar un transplantament de cor per pacients en els que el tractament estàndard no hagi tingut èxit i que encara tinguin síntomes molt greus o recentment s’han desenvolupat bombes cardíaques artificials implantables, encara que molts pocs pacient poden sotmetre’s a qualsevol d’aquests dos tractaments avançats.
La principal intervenció que realitzad’infermera d’Atenció Primària en un pacient amb CI és la prevenció secundària, es a dir, aquelles mesures encaminades a disminuir el risc de nous events, la vigilància de complicacions cardíaques, la vigilància dels efectes farmacològics, els control del factors de risc i la rehabilitació cardíaca.

2. Desenvolupament i justificació

Aquest article es basa en la utilització per part delsinfermers/eres dels diagnòstics d’infermeria NANDA amb els seus corresponents objectius (NOC) i les intervencions adients per a poder aconseguir els objectius marcats anteriorment (NIC). Aquesta és una manera d’estandaritzar dins d’aquesta professió els diferents cuidatges que li hem de realitzar al pacient amb cardiopatia isquèmica en aquest cas i per millorar la comunicació entre l’...