distribucion comercial
Páginas: 13 (3201 palabras)
Publicado: 6 de abril de 2013
Solució prova d'avaluació continuada 3
La localització del punt de venda, les decisions sobre l'assortiment i política de marques del distribuïdor
Qüestió 1: (1 punt)
Desitja conèixer la població d'aquestes ciutats, en relació als seus totals provincials i el pes de la població estrangera respecte de la nacional. Seria interessant veure com han variat aquests grups de població en elsúltims anys. També desitja conèixer les característiques de les tres àrees comercials i el nombre d'activitats de comerç tradicional detallista d'alimentació, així com la superfície en metres quadrats d'aquest comerç. Finalment, desitja conèixer les quotes de mercat d'aquestes tres ciutats i la seva participació respecte del total nacional. Per a això, haurà de posar-se en relació l'índex amb laproporció de població respecte del total nacional. Justifiqueu els resultats.
Si consultem l'Anuari Econòmic d'Espanya 2012 (AEE), podem obtenir aquesta informació en la secció de base de dades municipal i en àrees comercials, mercat potencial i turisme. Lleida presenta una població considerablement inferior a Saragossa i Barcelona, però és l'única en la qual no ha disminuït la població nacional enel període 2006-2011 que ofereix l'Anuari. A les tres ciutats es produeix un increment positiu de la població estrangera. El major percentatge de variació de la població ho mostra Lleida, amb un 10,1%, mentre que Barcelona no arriba al 1% de variació.
Respecte a les àrees comercials, la menor correspon per lògica a Lleida, la capçalera de la qual d'àrea representa el 28% de la població totalprovincial. A més, mostra una gravitació directa el 22% de la seva població. A diferència, Saragossa concentra en la seva capçalera d'àrea el 54% de la seva població i mostra una gravitació directa del 23%. Per la seva banda, Barcelona, amb una capçalera d'àrea que representa el 29%, atreu una gravitació directa de municipis localitzats al seu al voltant que representen un 30%. En aquest cas, lapoblació que gravita de forma directa sobre l'àrea comercial de Barcelona supera a la pròpia població de la capçalera d'àrea.
Barcelona té un major nombre i metres quadrats de comerç tradicional d'alimentació. Fins i tot la superfície mitjana per establiment és considerablement superior (30,73 m2), la qual cosa reflecteix la major grandària mitjana dels seus establiments.
La quota de mercatd'un municipi o regió ens mostra la capacitat de compra o de consum d'aquest municipi (relativa a gener de 2011) i ens indica la seva participació sobre la base nacional. Segons dades extretes de l'Anuari Econòmic d'Espanya 2012, la major quota de mercat absoluta sembla lògic que la tingui Barcelona, ja que la seva major població fa que augmenti la seva capacitat de consum. Li segueixen en ordreSaragossa i Lleida. No obstant això, una anàlisi comparativa exigeix posar en relació la quota de mercat amb l'índex de població respecte del total nacional. Així, la població de Barcelona capital representa el 3,42% de la població total d'Espanya. A diferència, la població de Lleida representa només el 0,29% de la població espanyola. Si posem en relació aquests indicadors, la major capacitat deconsum en relació a la seva proporció de població la té Lleida amb 1053,48 i la menor Saragossa amb 974,27. Per a aquest indicador, tant la primera com Barcelona mostren una quota de mercat per sobre de la mitjana nacional (1000), mentre que Saragossa quedaria una mica per sota de la mitjana.
Qüestió 2: (1 punt)
Per conèixer el nivell d'activitat econòmica relacionada amb la seva activitat,desitja calcular:
a) Els índexs de dotació comercial per a aquests establiments per cada 1.000 habitants per a aquestes ciutats i comparar-los amb els seus respectius índexs de dotació provincial.
b) Els índexs de superfície de venda per cada 1.000 habitants per a aquestes ciutats i comparar-los amb l'índex de dotació de superfície de venda de la seva província.
Les tres ciutats tenen uns...
La localització del punt de venda, les decisions sobre l'assortiment i política de marques del distribuïdor
Qüestió 1: (1 punt)
Desitja conèixer la població d'aquestes ciutats, en relació als seus totals provincials i el pes de la població estrangera respecte de la nacional. Seria interessant veure com han variat aquests grups de població en elsúltims anys. També desitja conèixer les característiques de les tres àrees comercials i el nombre d'activitats de comerç tradicional detallista d'alimentació, així com la superfície en metres quadrats d'aquest comerç. Finalment, desitja conèixer les quotes de mercat d'aquestes tres ciutats i la seva participació respecte del total nacional. Per a això, haurà de posar-se en relació l'índex amb laproporció de població respecte del total nacional. Justifiqueu els resultats.
Si consultem l'Anuari Econòmic d'Espanya 2012 (AEE), podem obtenir aquesta informació en la secció de base de dades municipal i en àrees comercials, mercat potencial i turisme. Lleida presenta una població considerablement inferior a Saragossa i Barcelona, però és l'única en la qual no ha disminuït la població nacional enel període 2006-2011 que ofereix l'Anuari. A les tres ciutats es produeix un increment positiu de la població estrangera. El major percentatge de variació de la població ho mostra Lleida, amb un 10,1%, mentre que Barcelona no arriba al 1% de variació.
Respecte a les àrees comercials, la menor correspon per lògica a Lleida, la capçalera de la qual d'àrea representa el 28% de la població totalprovincial. A més, mostra una gravitació directa el 22% de la seva població. A diferència, Saragossa concentra en la seva capçalera d'àrea el 54% de la seva població i mostra una gravitació directa del 23%. Per la seva banda, Barcelona, amb una capçalera d'àrea que representa el 29%, atreu una gravitació directa de municipis localitzats al seu al voltant que representen un 30%. En aquest cas, lapoblació que gravita de forma directa sobre l'àrea comercial de Barcelona supera a la pròpia població de la capçalera d'àrea.
Barcelona té un major nombre i metres quadrats de comerç tradicional d'alimentació. Fins i tot la superfície mitjana per establiment és considerablement superior (30,73 m2), la qual cosa reflecteix la major grandària mitjana dels seus establiments.
La quota de mercatd'un municipi o regió ens mostra la capacitat de compra o de consum d'aquest municipi (relativa a gener de 2011) i ens indica la seva participació sobre la base nacional. Segons dades extretes de l'Anuari Econòmic d'Espanya 2012, la major quota de mercat absoluta sembla lògic que la tingui Barcelona, ja que la seva major població fa que augmenti la seva capacitat de consum. Li segueixen en ordreSaragossa i Lleida. No obstant això, una anàlisi comparativa exigeix posar en relació la quota de mercat amb l'índex de població respecte del total nacional. Així, la població de Barcelona capital representa el 3,42% de la població total d'Espanya. A diferència, la població de Lleida representa només el 0,29% de la població espanyola. Si posem en relació aquests indicadors, la major capacitat deconsum en relació a la seva proporció de població la té Lleida amb 1053,48 i la menor Saragossa amb 974,27. Per a aquest indicador, tant la primera com Barcelona mostren una quota de mercat per sobre de la mitjana nacional (1000), mentre que Saragossa quedaria una mica per sota de la mitjana.
Qüestió 2: (1 punt)
Per conèixer el nivell d'activitat econòmica relacionada amb la seva activitat,desitja calcular:
a) Els índexs de dotació comercial per a aquests establiments per cada 1.000 habitants per a aquestes ciutats i comparar-los amb els seus respectius índexs de dotació provincial.
b) Els índexs de superfície de venda per cada 1.000 habitants per a aquestes ciutats i comparar-los amb l'índex de dotació de superfície de venda de la seva província.
Les tres ciutats tenen uns...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.