divina comedia

2.3. El món medieval en un llibre: Divina Comèdia
Context històric i dades biogràfiques
Els segles xii i xiv formen el temps dels comuni. El comune, a Itàlia, era la ciutat emancipada, tant de l’autoritat feudal com de l’eclesiàstica. Representava, per tant, un poder pròpiament civil. Les ciutats, enquadrades dins l’Imperi però governades pels gremis, s’havien convertit en nuclis densos depoblació dedicats a la indústria i al comerç. En elles, una nova classe social, la burgesia, aixeca els seus edificis emblemàtics: palaus municipals, catedrals, seus gremials…
El paisatge polític de Florència, la ciutat on va nàixer Dante el 1265, era difícil. Hi havia dos grans partits: els gibeŀlins, partidaris de l’emperador, i els güelfs, partidaris del papat. La lluita entre aquests bàndols vaportar a un predomini altern. S’hi ha d’afegir la lluita entre els estaments, que produïa  a vegades a aliances impossibles. A finals de segle, els güelfs es van dividir en dues faccions, agrupades cadascuna entorn d’una família poderosa. Els güelfs negres, encapçalats pels Donati, membres de la noblesa florentina, favorables al papa Bonifaci viii, que somiava amb una Florència com a feupontifical; i els güelfs blancs, agrupats entorn els Cerchi, rics comerciants i banquers, defensors de la independència i dels furs de la ciutat. Simplificant, podríem dir que s’enfrontaven el partit dels nobles i clericals contra els demòcrates-burgesos. És en aquests anys quan Dante participa activament en la política florentina: s’oposa a les pretensions papals i a les dels seus aliats francesos, arribaa ocupar el càrrec de prior de la ciutat durant dos mesos i viatja com a ambaixador a Roma. Durant la seua absència, els negres fan un colp d’estat i el condemnen a l’exili. Dante no tornarà mai a la seua ciutat. Va morir a Ravenna, el 1321, on és soterrat. Josep Pla, en una de les seues Cartes d’Itàlia, va descriure així la impressió que li va produir la tomba del poeta: “Les cendres reposendavant d’una llàntia encesa nit i dia, que fa una llum vermella i somorta, la luce vermiglia, que deia el poeta en un dels seus cants més apassionants. […] Us passegeu, inacabablement, pels carrers deserts. Pels volts del Duomo sentiu l’herba dels intersticis de la pedra. Aneu voltant. La tomba del Dant sempre queda al mig de les voltes que feu. Sempre veieu al fons del carrer la llum vermella imoribunda que crema davant del sepulcre. Aquesta taca roja té una fixesa obsessionant.”


Obres
Es poden distingir tres tipus d'obres en la producció de Dante: les poètiques, les doctrinals i la Divina Comèdia. Lesobres poètiques, en italià, pertanyen al corrent stilnovista i són representades per una obra unitària, la Vita Nova, i moltes poesies soltes, reunides posteriorment amb el títol genèricdeRime. La Vita Nova ha estat definida com la història ideal de l'amor de Dante per Beatriu, a la qual veu com ésser angelical, un reflex de la bellesa divina, vingut a la terra per salvar l’ànima del poeta, i per la qual sent un amor totalment espiritual. En la ComèdiaBeatriu es converteix en la protectora que des del cel vetlla per la salvació del poeta i en gairebé l’únic camí que el conduiràcap a Déu. Conté una sèrie de poesies amoroses, escrites en el període florentí de la seva vida, dedicades a Beatriu (algunes, però, són dedicades a altres dones) i estructurades el 1292 i el 1293 per mitjà d'un text en prosa que explica les etapes del seu amor des del moment de conèixer-la fins a la mort; acaba amb una "admirable visió" i el ferm propòsit de cantar-ne les lloances. Hi sóninclosos breus comentaris de les poesies.
Quant a les obres doctrinals, les més importants són: Convivio, De vulgari eloquentia i De monarchia, la primera escrita en italià, i les altres dues, en llatí.De vulgari eloquentia, obra incompleta, escrita en llatí entre el 1304 i el 1307, és una defensa i un elogi de les llengües vulgars. En aquesta obra Dante caracteritza les diverses parles italianes i...