Docencia i tic

DILEMA METODOLOGIC María José Palacín Bartolomé Investigació en e-learning 2010-2011
Si ens demanessin quin és l’objectiu de la ciència, podríem dir que és “adquirir coneixements”. Elegir un mètode, fins ara, es considera fonamental per aproximar-nos al coneixement que es pretén aconseguir. Per tant podríem definir que la investigació és un procés rigorós i sistemàtic, a on es busca resoldreproblemes d’una manera organitzada. Tant a la investigació quantitativa com a la qualitativa es porta un procés metodològic, dirigit a solucionar problemes científics, mitjançant la producció de nous coneixements que arribin a constituir la solució o resposta els interrogants. Aquest debat entre les dues metodologies ha estat un constant en el món de les ciències socials i de l’educació. Les sevesarrels les trobem en les tradicions científiques epistemològiques i filosòfiques del pensament occidental. Tenim autors formats en la tradició clàssica positivista (quantitativa) que opinen que totes dues són complementàries i compatibles (Hernández, 1996) I per una altra banda postures més radicals les quals solen venir dels defensors de la investigació qualitativa com un paradigma propi. (Denzin iLincoln, 1998; Stak hove, 1995) (León i Montero, 2002) En primer lloc crec que és necessari explicar encara que sigui breument els causants d’aquest dilema metodològic. Qualitatiu, es fa servir com una qualitat, o per representar una naturalesa o essència concreta d’un fenomen. “Veure a través d’ells ulls de les persones que estem estudiant” (Mella, O. 1998) Quantitatiu, associa a números, i a larecerca d’aconseguir la veritat i l’objectivitat sobre els fenòmens. Si es sosté que les metodologies quantitatives són les úniques vàlides, es condemna a les ciències socials a la incapacitat de buscar aspectes rellevants i no visibles dels fenòmens. Si es sosté la qualitativa, es cau en la ingenuïtat de formular proposicions acotades que mai es podrien verificar en contextos més extensos iuniversals. Durant les meves lectures he passat per tres fases; la primera caracteritzada per un “puritanisme metodològic” on em vaig posicionar primer per una postura i després per una altra. A la segona fase en vaig obrir al pluralisme i al final vaig superar la relació quantitativa-qualitativa des de un punt de vista dicotomià i no excloent. En va resultar de gran ajuda entendre les diferències iels avantatges de les dues concepcions. Aquesta decisió va ser deguda a que no podia pressuposar que un dels mètodes era capaç d’atribuir-se la veritat, ja que podia caure en una afirmació amb un gran risc científic. En aquest sentit vaig plantejar-me analitzar i reconèixer els límits de cada metodologia i vaig intentar buscar la complementarietat d’ambdues. Intentant veure a on les duesmetodologies podien dialogar. Per tant fruit d’aquest diàleg es poden observar interaccions o coincidències com per exemple: Mètodes i tècniques; un problema determinat es pot estudiar utilitzant els dos mètodes. Primer una enquesta i després una entrevista. Podem fer servir a la nostra revisió inicial estudis d’altres investigadors amb professions, formacions i experiències diferents. Fent servir a lesnostres investigacions diferents disciplines, com la psicologia,

1

història i sociologia. De tot ho exposat anteriorment, hem de seleccionar un enfocament només a la nostra investigació? Penso que no, hem d’integrar els dos enfocaments, o un en especial segons la base de la nostra investigació. Què busquem? Si només busquem la magnitud o ens interessa explorar més aquestes magnituds. Què volementendre? Si volem entendre i comprendre estructures complexes o relacions socials més propi de la metodologia qualitativa. Quina extensió tindrà el nostre estudi? Si tindrà una aplicació a pocs subjectes (qualitativa) o a un major número de persones (quantitatiu) Quina finalitat busquem? Si busquem entendre fenòmens humans que formen una totalitat fonamentada (qualitatiu). O si busquem...