Drames rurals

Introducció
Drames rurals publicat l’any 1902 és un recull de dotze contes l'autora Caterina Albert i Paradís, amb el sobrenom de Víctor Català, cinc dels quals ja havien estat publicats individualment a la revista Joventut: "L'enveja", "L'explosió","Agonia", "Idil•li xorc" i "La vella". En aquest últim l'autora havia utilitzat com a subtítol el qualificatiu "drama rural" que dóna títol al seuprimer recull.
Des de la seva publicació, el llibre tingué un gran ressò. La primera edició es va exhaurir ràpidament i, abans d'acabar el mateix any 1902,va sorgir la segona edició on s'hi van incloure "Els judicis crítics", signats per algunes de les persones del món de la literatura més representatives de l'època.
Són contes plàsticament potents amb moltes dualitats presents. També es fanmoltes comparacions i hi són presents anticipacions al final del conte.
En aquest treball he treballat la presència del dimoni i éssers malignes que ha aparegut al llarg dels dotze contes, ja sigui a través de metàfores o bé citacions, etc.
La presència del dimoni en molts capítols si veu molt reflectida, ja sigui a través de baralles entre personatges o bé sent una metàfora del mal o algun fetmaliciós, d’altre banda durant el llarg de tot el recull de contes de Drames rurals surten en molts cassos éssers malignes ja sigui representant la por, la mort o altre circumstàncies. Tot el tema de éssers malignes, dimonis, la por, la mort, etc. Tenen un gran pes en el llibre ja que es un dels temes principals del qual tracta de tragèdies, jo dintre de tot aquest tema amb fixaré amb la presènciade dimonis i éssers malignes.
Citacions
Cites on s’hi pot trobar la presència del dimoni i altres éssers malignes:
• “Quan la llenya esclatava, una flamarada les enroentia de cap a peus i pareixien dimonis, aquelles dues dones, una seca i esdentegada com una aparició dolenta, i l’altra amb el gep a l’esquena, que l’ombra estirava Déu sap què.”
Capítol i pàgina: El Met de les conques,pàgina 92.
Contextualització: Es pot observar com hi ha una baralla entre les dues dones i aquestes dones treuen la seva part més fosca i dolenta com si fossin un dimoni, per tant ens surt el dimoni fent de metàfora de la baralla d’aquestes dones, ja que les dones actuaven amb malícia com un dimoni.
• “Aquesta, amb un xiscle espantós, aixecà el braç, el podall caigué, i En Met va veure eixir,d’aquell braç comuna estella, un borboll de sang, a quina vista sa mare havia reculat fins a la paret.”
Capítol i pàgina: El Met de les conques, pàgina 92.
Contextualització: Es pot veure com des de la baralla que abans parlava, la dona tenia el braç plè de sang era espantós com un ésser o un monstre maligna.
• “Aleshores començà a desprendre’s de tota sa figura un no sé què d’angelical mansuetud,un cert aire innocent i quietós de bestioleta inofensiva i sobrera en el món; i tant s’accentuà de dia en dia aquell aire, que la gent, a poc a poquet i sense donar-se’n compte, anà perdent-li la por a cosa maligna que li tenia.”
Capítol i pàgina: En met de les conques, pàgina 62
Contextualització: Ens parla de com els nens perden la por i es van acostumant a la realitat, però fa servirmetàfores de maligna i bestioleta.
• “I havia hagut de sortir un dimoni de l’infern per a profanar-les sens consideració.”
Capítol i pàgina: El pastor i pàgina 186
Contextualització: La Roser actua de forma dolenta amb en Ton ja que mai ningú li havia dit el què lla li va dir i en aquest cas la Roser és el dimoni que ve de l’infern per dir-li el què li va dir. Tenim una metàfora del dimoni, jaque la Roser actua d’una forma dolenta davant en Ton.
• “Lo que no mereixia ell, era la condició que s’havia posat a si mateix—per a no donar sospita al dimoni de l’infern— de no acostar-se al camp.”
Capítol i pàgina: El pastor i pàgina 186
Contextualització: El dimoni és el lladre que li entrava al camp i per tant aquí la presència del dimoni és perquè aquell lladre actuava d’una forma...