Economía política de la comunicación

TEMA 2

• Objectius i escoles (autors principals) de l’Economia Política de la Comunicació.

Segons l’Associació Internacional d’Investigació de la Comunicació i els Media (IAMCR) “la secció d’Economia Política examina el paper del poder en la producció, la distribució i l’intercanvi de la comunicació per part dels mitjans de comunicació”, i afegeix que “els membres de la secció estudien lesrelacions socials, consideren com s’han desenvolupat històricament, i les avaluen d’acord amb les normes de la justícia social i tracten d’intervenir per aconseguir un món més just i democràtic”.
Per a uns dels principals teòrics de l’Economia Política de la Comunicació, Vicent Mosco, “l’Economia Política és l’estudi de les relacions socials, particularment de les relacions del poder, quemútuament constitueixen la producció, la distribució i el consum de recursos, inclosos els recursos de comunicació”.

La base de l’actual Economia Política es sustenta sobre diversos estudis crítics com són: la teoria econòmica d’inspiració marxista, les teories de l’imperialisme cultural i les idees proposades per als polítics de comunicacions democràtiques.

Per a Vicent Mosco, l’estudi del’Economia Política actual es basa en tres punts de partida clarament delimitats com són: la mercantilització, l’especialització i l’estructuració.
• La mercantilització és l’estudi del procés de transformació d’objectes culturals en productes comercialitzables.
• L’especialització entès és l’estudi del procés de superació dels límits de l’espai geogràfic a través dels mitjans de masses i de lestecnologies de la comunicació, que transformen i redimensionen els mercats actuals.
• L’estructuració és l’estudi del procés de creació de les relacions socials, principalment aquelles organitzades al voltant de la classe social, el gènere i la raça, i com l’accés als mitjans massius i a las noves tecnologies de la comunicació està igualment influenciat per les desigualtats.

Els estudis decomunicació s’han alimentat de les diverses escoles d’anàlisis d’Economia Política. Tot i que és cert que hi ha una certa correlació i corrents ideològics entremesclats a l’hora de desenvolupar l’analítica econòmica, és pot fàcilment realitzar una separació geogràfica dels diferents corrents, i distingir entre el nord-americà, l’europeu i el del tercer món.
En el cas de l’escola nord-americana, elsprincipals estudiosos d’influència han sigut Dallas Smythe i Herbert Schiller, centrats en la tradició institucional com en la marxista. Pel que fa a l’europea, tot i que està menys lligada a figures fundacionals específiques, destaquen els estudis de Garnham, de Golding i Murdock, i de Raymond Williams, posant èmfasi en el poder de la classe i la integració de les institucions de la comunicació.Dins del corrent europeu, també és remarcable una segona vessant focalitzada en la lluita de classes, temàtica abanderada per Armanda Mattelart. Finalment, pel que fa a la investigació en el tercer món, tant els camps tractats, com els autors que ho han fet, són molt diversos, tot i això, els resultats no han arribat mai a estar al nivell dels americans i els europeus, per aquest motiu, ésdifícil destacar-ne autors concrets.

Partint dels originaris de l’Economia Política de la Comunicació, han sorgit múltiples estudiosos reconeguts com el mateix Vicent Mosco, Robert W. McChesney, Bernard Miège o Peter Waterman, dins d’una basta i llarga llista d’autors.

• Reflexions sobre les relacions de l’Economia Política de la Comunicació amb altres tendències de la recerca en comunicació.(Estructura de la comunicació, Estudis Culturals, Funcionalisme, etc.).

De les múltiples tendències que hi ha de recerca en comunicació, he reflexionat sobre la relació que hi ha entre l’Economia Política i l’Estructura de la Comunicació, els Estudis Culturals, el Funcionalisme i el Marxisme.

Segons Ulrich Beck, l’Estructura de la Comunicació analitza i estudia els diferents elements que...