Educació infantil expressió i comunicació


CFGS Educació Infantil
M05– Expressió i Comunicació (Bloc 1)

PRÀCTICA GLOBALITZADORA
PART PRÀCTICA de la PROVA D’AVALUACIÓ FINAL
(no presencial)

Semestre
Data de lliurament
Qualificació Pràctica Globalitzadora
UF1
Unitat 1
UF4
Unitat 2
UF6
Unitat 3

Qualificació Final Pràctica Globalitzadora
2013– 2014 Semestre 2
24/04/14






Marta Sanz Lambies

EnunciatUna de les millors vies per ajudar al desenvolupament del llenguatge la constitueixen els contes. El conte és un relat breu, de fets imaginaris o reals, amb un desenvolupament argumental senzill (exposició-nus-desenllaç) amb finalitat moral i recreativa que estimula la imaginació de l’infant.


Imagina't que estàs treballant de Tècnica en educació infantil amb infants d'entre 2 i 3 anysi vols fer una activitat que consisteixi en narrar un conte de manera que treballis bàsicament la comunicació i expressió verbal, gestual i plàstica.

Seguint les pautes que trobaràs a continuació prepara la narració d'un conte (fase de disseny) i elabora un document audiovisual on simulis la narració del conte (fase d'implementació) com si el narressis davant dels infants de la teva aulai en el marc d'una Llar d'infants. (Recorda per tant que has d'intentar que tant tu com l'espai s'aproximin el màxim possible a la situació que es planteja.)

Recorda que en el material del mòdul, en tot el que s'ha treballat a l'aula i en altres recursos que pots consultar, trobaràs els aspectes importants a tenir en compte per a narrar contes per infants.

UF1 – Intervenció en eldesenvolupament de la comunicació i l'expressió verbal Total: 6 punts



Fase de disseny de l'activitat: Selecció del conte i identificació dels recursos necessaris per a ser narrat. Total: 3 punts

Selecciona un conte tenint en compte l'edat dels infants i elabora la fitxa del conte que contingui:

a) En Patufet

b) Montserrat Pou Duránc)

Text original: En patufet

Ve't aquí que una vegada era un pare i una mare,que tenien un fillet tan petit, tan petitet,que li deien en Patufet. Un dia la seva mare,mentre feia coure l'olla,va dir:
"Ai,filla,quina guitza em fa sortir a comprar;el dinar ja bull al foc i no trobo el safrà enlloc."
En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava,de seguida va contestar:"Mare,si no hi ha safrà,jo us en puc anar a buscar."
"On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitò i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigró?"
"Ja hi aniré cantant, i així,si no hem veuen,bé prou que em sentiran"
"No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran."
"Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!"
I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar,la seva mare li va dir:
"Bé ja n'hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a la botiga d'en Josepet."
carrer amunt s'encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops i barretina i unes calces de vellut.
"Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.
Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d'en Josepet, la més bonicad'aquell indret.
"Ep, ep!" "Qui hi ha?" "Un dineret de safrà."
I el botiguer tot era mirar per ací i per allà.
"Ep, ep!" "Qui hi ha? Què voleu?"
"Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de safrà"
I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de la botiga, fins que tot d'un cop veu un dineret que es belluga. Aleshores s'ajup i l'arreplega,posanten el mateix lloc una paperineta de safrà. Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu,l'agafa ben fort, se'n surt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer.
"Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet"
I de por la gent s'amagava en no veure qui cantava,mentre carrer avall passava una paperina sola,sola,sola,com si anés sobre una bola.
I...