Comunicació i Expressió Oral
Páginas: 7 (1551 palabras)
Publicado: 21 de abril de 2015
Acústica fisiològica de la veu
Tipus de respiració
La clavicular denota nervis, tensió o cansament.
La pulmonar no gradua l’expulsió de l’aire ni la seva velocitat.
La diafragmàtica és la idònia per que conté més aire i el diafragma permet regular la sortida del aire.
Els tons de la veu humana
Extensió tonal: gama de tons que una persona és capaç de reproduir forçant la veu al màxim.Tessitura: gama de tons que una persona és capaç de reproduir amb comoditat.
Entonació: variació de tons que una persona genera en el seu discurs.
Recursos expressius de la veu
La expressió fono-estèsica (phono: veu; aesthesis: sensació). El 80% de la informació tramesa és expressió fono-estèsica i no contingut.
Funció ideogràfica: per la veu ens imaginem com és algú sense veure’l.
Funció afectiva: perla veu intuïm l’estat d’ànim de l’interlocutor.
Funció simptomàtica: petits defectes o elements característics de la veu per diferents símptomes com podria ser un refredat.
Funció ubicativa o encuadrativa: detectem la situació d’una persona segons la seva veu. Serà diferent entre amics que en una entrevista de feina.
Funció empàtica: detectem carinyo o agresivitat en la veu. Es nota molt enpersones comunicatives.
La expressió fono-estèsica es mesura per la intensitat, el to, el timbre i el ritme:
La intensitat marca la relació que volem establir amb el receptor. La distància íntima (½m.), la distància personal (fins a 1’5m. més aviat baixa i còmode és la més habitual), la distància social (fins a 7m. és dinàmica i projectada, és la informativa) i la distància pública (més de 7m. onquasi es crida).
El to evoca estats emocionals i ajuda a descriure objectes.
El timbre ajuda a crear personatges i també a descriure objectes.
Acústica i locució informativa
Sintaxi sonora és la manera com organitzem les paraules, sobretot tenint en compte les pauses. La clau resideix en els grups fònics, la gràcia d’això és que sempre que hi ha una pausa hi hagi un canvi d’entonació.L’estructura del grup fònic: en el inici o després d’una pausa sempre puja fins a la primera síl·laba tònica, després segueix de manera més o menys uniforme fins al tonema. En les preguntes el tonema final baixa i en les afirmacions puja.
La cadència marca el final absolut d’una frase. És el so més greu de qualsevol entonació. En l’anticadència el tonema puja (agut) ràpidament a partir de l'última síl·labatònica. En la suspensió el tonema finalitza en el mateix nivell tonal que l'última síl·laba tònica. També hi ha semicadència i semianticadència.
Els trets essencials d’una bona locució són claredat, fluïdesa, seguretat, naturalitat i correcció.
1 Redacció dels textos:
Estructura: entradeta + cos + tancament.
Frases de S + V + P, curtes, senzilles i amb una idea a cada una.
Evitar: col·locarclàusules entre S i V, la passiva.
Els pronoms s’utilitzen a prop del subjecte, sinó el repetim.
A l’hora de donar noms primer es posa el càrrec.
Procurarem utilitzar el temps verbal més proper al present.
Les xifres es millor arrodonir i explicar-les amb metàfores.
Els adjectius s’utilitzen més en ràdio. Hem d’utilitzar els descriptius.
Procurarem escriure verbs en positiu.
2 Decidir lesparaules a focalitzar.
3 Marcar els diagrames d’entonació, els grups fònics i les pauses am l’objectiu de la naturalitat.
4 Treballar l’actitud comunicativa: intensitat i projecció de la veu.
5 Vocalitzar i articular.
6 Utilitzar tècniques de relaxació si escau.
Comunicació no verbal o Llenguatge corporal
L’objectiu ha de ser la coherència. Ara vol dir, harmonitzar “el que es diu”, amb “el que se sent”,amb “el que s’expressa”. La connexió entre ment i cos.
Les àrees de influència són la expressió facial, la mirada, el moviment de les extremitats, les postures corporals i els desplaçaments.
En l’expressió facial tenim la capacitat d’expressar el que volem transmetre. Per això ha de ser activa, serena i còmode.
En la mirada podem reconèixer l’atenció dels nostres receptors i deduir la...
Tipus de respiració
La clavicular denota nervis, tensió o cansament.
La pulmonar no gradua l’expulsió de l’aire ni la seva velocitat.
La diafragmàtica és la idònia per que conté més aire i el diafragma permet regular la sortida del aire.
Els tons de la veu humana
Extensió tonal: gama de tons que una persona és capaç de reproduir forçant la veu al màxim.Tessitura: gama de tons que una persona és capaç de reproduir amb comoditat.
Entonació: variació de tons que una persona genera en el seu discurs.
Recursos expressius de la veu
La expressió fono-estèsica (phono: veu; aesthesis: sensació). El 80% de la informació tramesa és expressió fono-estèsica i no contingut.
Funció ideogràfica: per la veu ens imaginem com és algú sense veure’l.
Funció afectiva: perla veu intuïm l’estat d’ànim de l’interlocutor.
Funció simptomàtica: petits defectes o elements característics de la veu per diferents símptomes com podria ser un refredat.
Funció ubicativa o encuadrativa: detectem la situació d’una persona segons la seva veu. Serà diferent entre amics que en una entrevista de feina.
Funció empàtica: detectem carinyo o agresivitat en la veu. Es nota molt enpersones comunicatives.
La expressió fono-estèsica es mesura per la intensitat, el to, el timbre i el ritme:
La intensitat marca la relació que volem establir amb el receptor. La distància íntima (½m.), la distància personal (fins a 1’5m. més aviat baixa i còmode és la més habitual), la distància social (fins a 7m. és dinàmica i projectada, és la informativa) i la distància pública (més de 7m. onquasi es crida).
El to evoca estats emocionals i ajuda a descriure objectes.
El timbre ajuda a crear personatges i també a descriure objectes.
Acústica i locució informativa
Sintaxi sonora és la manera com organitzem les paraules, sobretot tenint en compte les pauses. La clau resideix en els grups fònics, la gràcia d’això és que sempre que hi ha una pausa hi hagi un canvi d’entonació.L’estructura del grup fònic: en el inici o després d’una pausa sempre puja fins a la primera síl·laba tònica, després segueix de manera més o menys uniforme fins al tonema. En les preguntes el tonema final baixa i en les afirmacions puja.
La cadència marca el final absolut d’una frase. És el so més greu de qualsevol entonació. En l’anticadència el tonema puja (agut) ràpidament a partir de l'última síl·labatònica. En la suspensió el tonema finalitza en el mateix nivell tonal que l'última síl·laba tònica. També hi ha semicadència i semianticadència.
Els trets essencials d’una bona locució són claredat, fluïdesa, seguretat, naturalitat i correcció.
1 Redacció dels textos:
Estructura: entradeta + cos + tancament.
Frases de S + V + P, curtes, senzilles i amb una idea a cada una.
Evitar: col·locarclàusules entre S i V, la passiva.
Els pronoms s’utilitzen a prop del subjecte, sinó el repetim.
A l’hora de donar noms primer es posa el càrrec.
Procurarem utilitzar el temps verbal més proper al present.
Les xifres es millor arrodonir i explicar-les amb metàfores.
Els adjectius s’utilitzen més en ràdio. Hem d’utilitzar els descriptius.
Procurarem escriure verbs en positiu.
2 Decidir lesparaules a focalitzar.
3 Marcar els diagrames d’entonació, els grups fònics i les pauses am l’objectiu de la naturalitat.
4 Treballar l’actitud comunicativa: intensitat i projecció de la veu.
5 Vocalitzar i articular.
6 Utilitzar tècniques de relaxació si escau.
Comunicació no verbal o Llenguatge corporal
L’objectiu ha de ser la coherència. Ara vol dir, harmonitzar “el que es diu”, amb “el que se sent”,amb “el que s’expressa”. La connexió entre ment i cos.
Les àrees de influència són la expressió facial, la mirada, el moviment de les extremitats, les postures corporals i els desplaçaments.
En l’expressió facial tenim la capacitat d’expressar el que volem transmetre. Per això ha de ser activa, serena i còmode.
En la mirada podem reconèixer l’atenció dels nostres receptors i deduir la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.