Educación Infantil

La capacitat de reflexió es presenta, en principi, com una característica de la persona, inherent a la condició humana. Se sap, i així ho corrobora l’experiència pròpia, que l’ésser humà potreflexionar espontàniament sense necessitat d’un aprenentatge explícit o formal. En termes generals es pot afirmar que l’ésser humà és capaç de reflexionar i pensar de forma innata. Tanmateix, hi hadiferències importants entre la forma habitual de reflexionar de l’ésser humà i l’anomenada pràctica reflexiva. Encara que una recolza en l’altra, no són realitats iguals ni expressions de significat biunívoc.La pràctica reflexiva és una activitat apresa que requereix una anàlisi metòdica, regular, instrumentada, serena i efectiva, la qual només s’adquireix amb un entrenament voluntari i intensiu. Es potdir que reflexió general i pràctica reflexiva es diferencien perquè la primera ordinàriament és una activitat mental natural i ocasional, mentre que la segona és una actitud intel•lectual metòdicadavant de la pràctica, que demana una metodologia i una intencionalitat de part de qui l’exercita. Algunes de les diferències més òbvies es mostren en el quadre comparatiu següent:

En la mesura enquè se superen els plantejaments positivistes en l’educació i s’abandona la pedagogia per objectius, es pot optar per la pràctica reflexiva com una metodologia formativa del docent. Precisament lapràctica reflexiva veu la llum només en el marc de la perspectiva crítico-reflexiva de l’educació i de la professió docent. L’èmfasi recent sobre la necessitat de la pràctica reflexiva prové en gran partdels treballs de Donald Schön (1983), utilitzats àmpliament pels educadors i altres professionals interessats en la formació del personal docent i en la formació de molts altres professionals.
Enaquests nous plantejaments, la formació docent opta definitivament per basar-se en la pràctica, de manera que el seu eix central parteix de l’experiència i la pràctica i la seva reflexió sistemàtica,...