Educacion Espartana

Des del naixement fins als set anys
Esparta va implantar una estricta eugenèsia destinada a aconseguir ciutadans sans i forts. D'acord amb Plutarc (Vida de Licurgo) només en néixer, el nadó era examinat per una comissió d'avis a la Lesjé ("Pòrtic", "Porxos"), per determinar si era bell i de constitució robusta. En cas contrari se li portava al Apóthetas, una zona barrancosa al peu del Taigeto,on se li llançava o abandonava en un cim. Es buscava eliminar així tota boca improductiva. Si el nen, o nena, superava la prova, era confiat a la seva família perquè ho criés.
Durant la infància s'instruïa especialment a les nodrisses perquè ho criessin sense bolquers que constriñesen el seu creixement o afeblirien la seva resistència al fred ia la calor. Al nen se li ensenyava a evitar totaclasse de melindres, capritxos o rebequeries, i havia d'acostumar a estar sol ia no témer a la foscor. Era també costum banyar-los amb vi, doncs existia la creença (així ho afirma el mateix Aristòtil ) que provocava convulsions, fent que les naturaleses malaltisses sucumbissin de seguida i enrobustint, en canvi, les sanes. Creença possiblement deguda a que, en aquella època, el vi s'enriquia ambdrogues al · lucinògenes capaços de penetrar la pell i fins i tot de provocar la mort per sobredosi. Les dides espartanes van arribar a gaudir de fama en algunes regions de Grècia. Espartana era, per exemple, Amicla, la qual crio a l'atenès Alcibíades .
Des dels set fins als vint anys
Als set anys, els nens espartanos abandonaven la seva casa i quedaven sota l'autoritat d'un paidónomo, magistratespecialitzat que supervisava l'educació. S'integraven en una agelé, espècie d'unitat militar infantil, sota el comandament d'un noi major, el irén (de dinou anys complerts). Aprenien llavors a llegir ia escriure (segons Plutarc , aquest aspecte es reduïa al mínim indispensable), així com a cantar (principalment les triaves de Tirteo , que servien com cants de marxa). Però l'essencial de la sevaformació consistia a endurir-los físicament per mitjà de la lluita i el atletisme , ia aprendre el maneig de les armes, a marxar en formació i, per sobre de tot, a obeir cegament als seus superiors i buscar sempre el bé de la ciutat. Plutarc ho expressa així: "Licurgo va acostumar als ciutadans a no saber viure sols, a estar sempre, com les abelles, units pel bé públic al voltant dels seus caps" (Vidade Licurgo).
L'Estat assumeix la tutela fins als vint anys. Durant la infància, tot l'èmfasi es posa en el rigor i la disciplina. Aquests dos principis són la cinquena essència del espartà. Als nens se'ls talla els cabells al zero (més tard, quan siguin efebos, ho portaran llarg i ben cuidat), van habitualment descalços i cap als dotze anys només se'ls permet ja un himatión (mantell de llana d'unapeça) al any i cap quitó (l'habitual túnica curta, lligada sobre les espatlles). De fet, la major part del temps-al gimnàs, en els seus jocs-van nus i bruts, perquè rarament se'ls permet banyar-se. Les racions de menjar es redueixen al mínim imprescindible, el que els obliga a robar si volen evitar la fam o així l'hi mana la seva irén (i, de ser sorpresos, se'ls castiga severament no pel robatorimateix, sinó per la seva malaptesa en cometre'l). Dormen en un jaç de canyes recollides en el Eurotas , que han de tallar a mà ells mateixos, sense eines de cap classe. Malgrat tot, els nens i joves compten amb servidors que els atenen, excepte durant la Krypteia . En convertir en efebos (cap als quinze anys) es deixaven el cabell llarg propi dels soldats, net i perfumat, en honor de l'opinióatribuïda a Licurgo, per qui la cabellera feia als macos més apuestos i als lletjos més temibles.
L'acurada atenció que a Atenes i altres ciutats gregues es prodigava a l'educació retòrica, a Esparta estava orientada a formar en la màxima economia expressiva, fins al punt de fer proverbial la concisió espartana en parlar ( laconismo ). S'esperava del jove que arribés a expressar les seves idees...