educacion segun platon

L’EDUCACIÓ EN EL PROJECTE POLÍTIC DE PLATÓ
El títol d’aquesta redacció planteja la qüestió de la relació que existeix entre l’educació i la política
en el pensament de Plató. Per tant, ens hem de plantejar les qüestions següents: Quin paper té l’educació
en el projecte polític de Plató? La política és un saber que necessita experts? És a dir, requereix un polític
d’un saber especial? De quinsaber es tractaria? Què entén Plató per educació? Quines matèries hauria
d’impartir durant la seua educació el futur filòsof governant? Per respondre totes aquestes qüestions ens
centrarem primer en el pensament polític de Plató, concretament en la carta VII. Posteriorment,
analitzarem el capítol IV del llibre 7é de la República, on Plató exposa la seua concepció de la educació i
finalments’exposaran les matèries o disciplines que deuen contribuir a l’educació del futur filòsof
governant.
En la Carta VII Plató exposa la motivació política de la seua filosofia, és a dir, s’explica que el que
el va conduir a dedicar-se a la filosofia fou el desig de millorar el govern de l'estat. Plató veia als polítics
del seu temps com a individus que havien sigut formats i educats per els sofistesper arribar al poder
mitjançant l’engany i manipulant els sentiments de les persones a través de l’oratòria i la retòrica. Aquests
polítics sols buscaven el seu propi enriquiment i el benefici personal, però no el bé per a l'estat. Front
aquesta situació, Plató proposa un govern de filòsofs com a remei als mals de la política del seu temps, és
a dir, sols devien governar els que havien arribatal vertader coneixement (coneixement de les idees). I a
més, aquests filòsofs haurien d’haver arribat mitjançant la dialèctica o filosofia a l’idea de Bé, que era
indispensable per conduir de forma correcta la política.
La doctrina del filòsof governant és el resultat d’aplicar la doctrina del intel·lectualisme moral de
Sòcrates en l’àmbit de la política. Cal recordar que segons aquestadoctrina, sols els que coneixen què és la
justícia i el bé es poden comportar de forma justa. La virtut es basa en el coneixement i la maldat sols és
resultat de la ignorància. Plató accepta aquesta teoria socràtica i dedueix d’ella que sols els filòsofs, com
que coneixen el Bé, poden governar amb encert tant la seua ànima com la ciutat.
En definitiva, Plató proposa com a remei per als malspolítics de la seua època un govern de
filòsofs. Però per poder dur a terme aquesta proposta es requereixen, segons Plató, de dues coses:
seleccionar les millors naturaleses, és a dir, a aquells individus que per naturalesa tinguen capacitats i
qualitats innates per a la filosofia i el govern. I en segon lloc s’han de potenciar les anteriors qualitats
mitjançant una educació adequada, fins conduir alsindividus mitjançant la filosofia a la contemplació de
les idees eternes. Sols després d’aquest llarg procés educatiu, aquests estaran preparats per governar.
Però, què entén Plató per educació? En el capítol IV del llibre VII de la República, Plató expressa
la seua pròpia concepció de l’educació a partir de la crítica que fa als sofistes. Per als sofistes l’educació
consisteix sols en“proporcionar ciència als que no la tenen”, és a dir, l’educació consisteix en una simple
transmissió de coneixements per part del mestre als deixeble, ja que aquest mai pot arribar per si mateix a
la veritat. Plató critica aquesta concepció passiva de l’educació i diu que l’educació consisteix en orientar,
guiar i dirigir al futur filòsof governant cap a la llum, és a dir, cap al coneixement de lesidees externes i
finalment al coneixement del Bé en sí, que és la meta última del coneixement i el final del procés educatiu.
Com que l'educació afecta a l’ànima de la persona, Plató no sols entén l’educació com un procés
d’adquisició de coneixements teòrics, sinó també com un procés moral, on es formaran individus savis
però també virtuosos el qual ajudarà a que la part racional de...