Educacion Y Lenguaje

APUNTS DE PSICOPATOLOGIA INFANTIL I ADOLESCENT

TEMA 1

Psicopatologia infantil i adolescent: estudi de la conducta patològica/anormal del nen i l’adolescent.

Objectius d’estudi:
- Processos del desenvolupament anormal/patològic des de l’etapa prenatal fins l’adolescència.
- Problemes comuns que poden aparèixer en el curs del desenvolupament: trastorns funcionals (menjar, dormir,parlar, caminar,...).


Complexitat de la disciplina:
- Joventut com a ciència.
- Extrapolació des de la psicopatologia adulta.
- Dificultat d’establir límits entre normal i anormal.
- Procés evolutiu, normal a una edat, anormal en una altra.
- Dependència del medi (entorn familiar, escolar, social).
- Emmarca 2 períodes llargs i complexos.
- Diferents models teòrics.

Marc dereferència:
- El desenvolupament infantil (el que és normal a cada edat, psicologia evolutiva).
- La interacció de diversos factors (família, escola, etc.).
- Variants del desenvolupament comú (exageració d’una conducta, dificultat per superar etapes). Ritmes diferents.

Normalitat / Anormalitat:
Complexa de definir i delimitar en el nen o adolescent perquè:
- És un ésser en desenvolupament.- Desenvolupament no lineal: retards normals en l’evolució, diferents ritmes.
- Reacció d’adaptació.

Peculiaritats:
- Imprescindible un coneixement profund del desenvolupament normal.
- Importància del rol de la família i l’escola com a elements bàsics d’interaccions.
- Es requereix una avaluació global i integradora.


Característiques:
- Cronodependència (manifestacionsclíniques segons l’edat).
- Diferències individuals.
- Plasticitat cerebral (important l’estimulació).
- Capacitat d’adaptació i desadaptació.
- Comorbilitat: tendència a l’associació de símptomes i patró comòrbid resultant variable (pot derivar a una patologia més àmplia).
- Els mateixos factors poden facilitar o desorganitzar la personalitat del nen segons la manera que es presenti.
- Lamateixa conducta en diferents nens pot donar lloc a diferents formulacions diagnòstiques i diferents indicacions terapèutiques depenent de:
▪ Edat del nen.
▪ Moment evolutiu.
▪ Cronicitat del símptoma (des de quan).
▪ Context familiar i social.

Influència de l’entorn:
- La resposta de l’entorn com a reacció més o menys normals en un momentevolutiu determinat pot fixar un tipus de conducta particular (ex: tics).
- L’entorn pot determinar el significat que se li atorga a una conducta.
- Una experiència traumàtica provinent d’una causa externa pot deixar marques en el funcionament psíquic del nen, més enllà de la desaparició de la causa externa. Temps reactiu: s’origina a partir d’una situació traumàtica. Vigilar que no s’arribi acronificar, que no vagi més enllà de la desaparició de la causa.

Valor del símptoma:
- No existeix:
← Una clara especificitat símptoma – síndrome (mateix símptoma en molts síndromes).
← Ni correspondència entre manifest i latent. A vegades un símptoma latent pot ser molt greu que un símptoma manifest i, al inrevés.


- Un mateix símptoma pot ser:
← Inici d’unapatologia greu.
← Un signe aïllat poc important.


- La importància del símptoma depèn:
← La flexibilitat (variable en aparició, intensitat i duració, això indica un millor pronòstic).
← Invasió en diferents àrees de la vida del nen.
← Repercussió en el context.


- Poder ser:
← Disruptius i aparatosos.
← Larvats i menys inquietants,però no vol dir menys greu.

- Imprescindible:
← Entendre el símptoma dins d’una valoració global del desenvolupament i del context (valorar funcions afectades i funcions adaptades).
← Reconèixer el caràcter evolutiu i adaptatiu que alguns símptomes tenen (poden desaparèixer per si sols).

El cervell quan el nadó neix està desenvolupat un 25%. Després continua creixent i...