Egipto

El riu Nil” explicareu per què és una civilització fluvial i per què va ser tan important pels egipcis el riu Nil.
EL RIU NIL

Es denominen genèricament com Civilitzacions fluvials, a aquelles que durant el Neolític es van anar assentant al costat de grans rius i desenvolupant una cultura pròpia. Egipte és una civilització fluvial gràcies al Nil, els habitants d'Egipte vivien en aquell llocper la proximitat del riu Nil que els subministrava aigua i menjar, ja que els animals s'acostaven al riu a beure. Podien sembrar aliments. El Nil era una cosa vital per al floriment de l'antiga civilització egípcia. La major part de la població i ciutats es trobaven a la vall del Nil d'Aswan. El Nil era vital per a la cultura egípcia des de l'Edat de Pedra. El canvi del clima, o potser ladesertització, van assecar les terres pastorals d'Egipte per a formar el desert del Sàhara, possiblement al voltant del 8.000 aC, aproximadament, i els habitants llavors van emigrar al riu, on van desenvolupar una economia agrícola i una societat centralitzada . El riu Nil va tenir un paper crucial en la formació de la civilització egípcia, és una font inesgotable de recursos. Gràcies a les inundacionsanuals, la terra que voreja el riu es torna molt fèrtil. Els egipcis podien conrear collites al costat del Nil, proporcionant abundant aliment a la població. També, l'aigua del Nil, va atreure a animals com el búfal d'aigua, posteriorment, els perses van introduir el camell, al segle VII aC. Aquests animals podien proporcionar llet i carn i, domesticats, ser utilitzats per llaurar i viatjar peldesert. L'aigua era vital per a la gent i el bestiar. El Nil va ser també utilitzat com a via per transportar mercaderies i persones. Es considerava el Nil com un símbol espiritual; era tan important per als egipcis que fins i tot creien en un déu que representava el Nil, el nom del déu era HAPI, ell i el faraó propiciaven la crescuda del Nil El Nil també era considerat com un camí, des de la vida finsa la mort i acabant en la vida futura.

La tercera part “Història d’Egipte” consistirà en explicar quin va ser el rei que va unificar el regne de l’Antic i Baix Egipte i es dibuixaran els símbols del faraó indicant que simbolitzaven(corona blanca, la vermella, la corona unificada, el fuet i el ceptre).

HISTÒRIA D'EGIPTE

La Dinastia I de faraons egipcis forma part, juntament amb laDinastia II, del Període Arcaic o Tinita, perquè tenen el seu origen en Tinis (en grec, Tis en egipci), propera a Abidos, a l'Alt Egipte.
El període coincideix amb el final del període anomenat Naqada IIId (final de l'Semaniense), i transcorre des del 3.100 a. C. fins al 2.900 a. C., aproximadament, variant aquesta cronologia a les fonts bibliogràfiques en funció dels mètodes de datació adoptats.
Elsprimers faraons consoliden la unificació de l'Alt i Baix Egipte sota el seu poder, començant la Història de l'Antic Egipte faraònic i per tant de la Primera Dinastia d'Egipte. Malgrat la unificació, es van mantenir a efectes administratius els estats locals, origen dels futurs nomós: són anteriors a la tercera dinastia 16 nomós de l'Alt Egipte i 10 del Baix Egipte. El rei fundador de la dinastia Ii per tant el unificador de l'Egipte alt i baix va ser Narmer. La corona blanca és el símbol de l'alt Egipte. La corona vermella és el símbol del baix Egipte. El ceptre d'Nenej símbol antiquíssim de l'estat, tenia la forma d'un flagel o Maiala. Era molt utilitzat en les cerimònies, i apareix molt sovint associat al déu Osiris.



En el quart apartat “La societat” es farà una piràmidesobre els diferents grups socials i s’explicarà la funció de cadascun (artesans, sacerdots, faraó, funcionaris, artesans, esclaus i exèrcit).

Faraó: era l'encarnació del déu Horus a la terra, des dels temps predinàstics se li reconeix un poder absolut sobre la resta dels mortals, que donaven per descomptat que era l'amo de tot Egipte; les seves terres, les seves collites, les armes i fins i...