EL CAF DE LA GRANOTA

EL CAFÈ DE LA GRANOTA


Un barril de sabó moll
Era un dia núvol, i el Llampec, un dels quatre llaüts de la mina Teresa, acabava de lligar amarres al molló del Pedret, i la tripulació (peons i patró) descargava un barril de sabó moll que havien embarcat a Flix a la matinada. De sabó moll a la vila no se’n fabricava i se’n portava quan portaven el carbó de les mines a altres llocs de l’Ebre (Mora,Flix i altres llocs de la Ribera de l’Ebre). Baixar un barril de la borda d’un llaüt al molló no és feina fàcil, tanmateix, tot i haver estat a punt de fer un capbussó peons i llaüt per causa de la badada d’un peó que li anomenen Xinxeu, la mercaderia va arribar a terra. Pere Camps, el patró d’aquell moment era una persona violenta, aspre que traspulava mal fet. A diferència d’altres patronsanteriors com Toni Pit d’Estopa, del vell Gòdia o inclús el Silvestre Nicolau els quals si et tenien que clavar una catxamona ho feien pel teu bé, Pere Camps era un patró que cargava tota la seva fúria amb els peons. Això ho feia especialment amb el pobre Florenci, a qui li va fer dur un barril de sabó moll cap a la botiga de l’Adelaida. Llàstima de la poca sang del Florenci i no hagués posat al seulloc a Pere Camps tal com ho va fer Jaume Sema. Aquell dia la Marieta Peris, o més coneguda com a per la Gramola, la xafardera més llesta i més sabuda de la vila rentava roba a quatre passes del Llampec i assegurà que el pobre Florenci no digué res. La botiga de l’Adelailda (qui ja no és degut a que es va fugar amb el recaptador de la contribució i amb les contribucions recaptades) es trobava ala punta de dalt del carrer Sant Francesc, el més costerut que travessa la vila de dalt a baix i va a morir a l’Ebre, especialment al molló del Pedret. En Florenci ja panteixava al arribar al carrer de la Barca, allí va fer un parada fins que l’alè li retornà. Una cantonada més amunt el va rebre la conya dels parroquians de la barberia del Miquel, la Clenxa asseguts en rotllana a la porta del’establiment, qui digueren unes quantes coses fins i tot la Clenxa (el autor ja no el conegué degut a que aquest va escapar amb la dona d’un menescal francès, i va obrir una peluqueria a Paris) qui deixà en remull les barbes de Nemesi Veriu, qui s’havia adormit a la butaca amb el diari als genolls. Sense respondre res en Florenci continuà la pujada, poc temps desprès comença a ploure i la rotllana es vadesfer en un tres i no res i tothom va buscar un cobert. Una mica més a munt, a la altura de la fonda d’en Triquinet, el Florenci va renega, i això ho sabem per la Gramola qui pujava pel carrer amb la roba de rentar, qui més tard va repetir els noms de la mitja dotzena llarga de la gent afectada per la cosa. La Teresa, la que encara té una botiga de vetesifils al carrer Major, en digué nou no fosel cas que els ofesos s’ho prenguessin a la valenta i ens enviessin una malmesa. En aquell moment un espetec va retronar a tota la vila, el que ocorria era que en Florenci havia baixat pel carreró i s’havia esclafat al cafè de l’Alexandre. Entre l’aigua de la pluja i el sabo s’havia aixecat una muntanya d’escuma. Tota la vila va suposar que a en Florenci li relliscà el barril de les mans, i esper això que Teodor un apotecari que va fugir amb la dona d’un gallinaire que venia aviram a la plaça de la vila va arribar a comparar-lo amb un que li deien Sísif a qui un déu dels abans l’havia condemnat a pujar una roca fins al cim d’una muntanya i un cop que havia arribat mort del cansament la pedra li va caure muntanya a vall. En Florenci va ser en Sísif sempre de la Ribera. Aquest va ser untema molt parlat al cafè i a la vila sobretot per el fet de que just en el moment que el barril queia carre avall hi pujava Pere Camps camí a casa seva sort d’haver-se refugiat a la perruqueria de la Clenxa per no ser esclafat.
La Plaga de la Ribera
En Jeroni Salses i Santapiga es dirigeix al senyor director de la presó de Lleida. Ell, és l’aguatzil de la seva vila, carrec que ocupa desde fa...