El cafe de la Granota

Annotation
En un vell cafè d’una costeruda i riallera vila estesa a la vora esquerra de l’Ebre, un amatent
cronista recull de boca de la seva peculiar i irònica parròquia -en especial del vell Cristòfol,
memòria viva de la vila- un seguit d’històries anotades amb to d’humor i de crítica social. Hi
desfilen una galeria de personatges entre els quals destaquen un Sísif nostrat, un dissortatdelinqüent
vocacional, uns incondicionals afeccionats al futbol vilatà -amb un singular camp d’esports-, un
pagès massa atent amb les propietats dels seus veïns, un confident de les forces d’ordre públic a qui
en la foscor li plouen cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l’ofici a l’altre món
(al cantó dels morts), un afeccionat a les novel·les d’intriga amb un geni massaviu,...

Un barril de sabó moll
La Plaga de la Ribera
Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana
Paraules des d'un oliver
Informe provisional sobre la correguda d'Elies
Futbol de ribera
Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues
Preludi de traspàs
Els delfins
Un enigma i set tricornis
Amarga reflexió sobre un manat de cebes
L'assassinat del Roger Ackroyd
Amor fatal en decúbit supí
Guardeu-vosde somiar genives esdentegades

.

Jesús Moncada
El Cafè de la Granota

.

Títol original: El Cafè de la Granota
Autor: Jesús Moncada
Any de 1a. publicació en idioma original: 1986
Disseny de portada: Edicions 62
ISBN:9788429768435

Un barril de sabó moll
Allò del Florenci va començar que ja es volia fer l'horeta d'anar a dinar —em digué el vell Cristòfol
a La Granota mentrebevíem cafè, abans d'encetar la partida de botifarra. Tinc present que les dones
ja passaven amb les senalles al braç, fent via cap a les mines a dur el recapte als hòmens, i per la
vall del riu retrunyien les càrregues de dinamita que feien petar al migdia... Uns núvols d'estalzí
baixaven per l'Ebre i s'ataconaven damunt la vila, gairebé a frec dels fumerals; dic d'estalzí i no dic
mentidaperquè pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols. Fins i tot l'aire de tronada que
esventava la polseguera per les cantonades tenia el color negrós. Un dia lleig, xiquet, d'aquells que
t'esmolen els nervis.
El Llampec, un dels quatre llaüts de la mina Teresa, acabava de lligar amarres al molló del
Pedret, i la tripulació —el patró i tres peons— descarregava un barril de sabó moll quehavien
embarcat a Flix a la matinada. De sabó moll, a la vila no en fabricàvem, això ja ho saps; calia pujarlo de per avall i ho feien els llaüts que tornaven de dur el carbó de les nostres mines a Flix, Móra i
altres llocs de la ribera de l'Ebre. Durant la descàrrega, van haver-hi renecs i batusses, igual que
sempre. No cal que et digui, n'ets tip de veure-ho, que baixar un barril de la bordad'un llaüt al molló
per un tauló que amb prou feines fa un pam d'amplària és feina que requereix molta traça. Tanmateix,
a la fi, després d'estar a punt barril i llaüters de fer un capbussó, per causa de la badada d'un peó que
li deien Xinxeu, la mercaderia va arribar a terra sense més tràfecs.
—Tu, desgraciat —digué aleshores el Pere Camps, el patró, al Florenci, un dels peons—. Ja
potscomençar a fer via amb el barril cap a la botiga d'Adelaida. I no t'hi adormis, o t'esllomaré. Així
que, si no vols rebre, espavila't!
Encara que jo no hi era, sé de bona font que aquestes van ser les paraules. El Pere Camps era
una persona violenta, aspra, que traspuava mala fel. Ningú no volia navegar amb ell i els que ho
feien; perquè no els quedava altre déu, ballaven de coroneta; no elsestalviava escarnis ni batusses, i
allò no estava miqueta de bé. Si hagués pogut presumir de patró fi, de la categoria, posem per cas, de
Toni Pit d'Estopa, del vell Gòdia o, per no enlairar-nos tant, de Silvestre Nicolau, encara! D'aquells
mestres, que podien servar un llaüt de la vila fins a mar amb els ulls tancats, s'aguantava el que calia.
Eren gent de molt senderi; quan et clavaven una...