El cafè de la Marina-Acte primer



JOSEP MARIA DE SAGARRA – EL CAFÈ DE LA MARINA


Aquests últims dies he estat llegint el primer acte d'una gran obra, aquesta la qual discorre a un indret proper al Cap de Creus de la Catalunya del segle XX, no és un altre que l'obra de Josep Maria de Sagarra (1894-1961) El Cafè de la Marina (1933). Així doncs, la meva intenció en el dia d'avui, és fer-vos cinc cèntims, no més, de què ésel cafè de la Marina, els seus personatges, que ja veureu que són d'allò més particulars, i com no de l'estructura la qual Sagarra ha utilitzat per confeccionar aquesta gran obra. Però abans de posar-me a la feina, m'agradaria fer, res, una breu pinzellada personal a l'obra com a tal i alhora a l'estructura de la mateixa.
El cafè de la Marina és una obra que de moment la trobo molt però moltinteressant. Sagarra ens demostra que en un espai tant reduit com pot ser un café de poble la d'infinitat de coses que poden passar. De moment, aquest primer capítol ha servit per donar a conèixer la situació dels persontages que freqüenten el café. De moment, sabem que estan preparant una de ben grosa, la filla menor del café, la Rosa, es casa i s'ha de demostrar, cosa típica de l'època, qui és que enté més per gastar... Així a “grosso modo”, això és el que de moment ha succeït, els del café es preparen i els mariners, dedicant-se a allò que més els importa, el rom i el vermut. Ens plasma com és la societat de l'època tal qual i això, més la movilitat dels personatges, que entren i surten i venen i van, considero que és una cosa que crida l'atenció del lector ja que aquest ha d'estar molt aatent per tal de no perdre el fil de la història. I ara que m'he referit al tema al fil de la història, vull fer referència també a l'estructura. Personalment crec que l'estructura que té el text, és a dir, abandonant la feixuga prosa i introduint versos, tots ells blancs, els quals o bé són decasíl.labs o bé heptasílabs, fa que tot sigui molt frenètic,intervencions ràpides les quals no donen peu ala distracció. Tanmateix, i en certs moments de l'obra l'autor s'ha reservat el dret de donar la libertat a certs personatges de pes, de fer un petit monòleg amb la finalitat de conèixer la seva forma de pensar. Tot i que de moment nomès m'ho he trobat en contades vegades, he de dir que es fa feixuc ja que t'has acostumat al ritme vertiginós i natural que pots trobar a un café en hora punta. Japer acabar aquesta valoració, també dir que el fet de que el llenguatge sigui una mica complex, o millor dit tantpeculiar, és una cosa d'alabar, ja que Sagarra va passar estius i estius escoltant el peculiar llenguatge de la mar per tal de fer-lo arribar a nosaltres tal i com és en realitat, revivint així el segle XX.


Doncs bé, ara sí passant ja a l'estudi de l'obra, dir que ens trobem en elprimer acte d'un total de tres. Dir, que aquesta obra manté els patrons clàssics, introducció, nus i desenllaç. En aquest primer, el qual pertany a la ntroducció, hem pogut observar d'entrada i com ja he dit abans, la imminent celebració d'un casament, cosa que sempre porta alegria a una cosa, o no? He llegit un total de 18 capitolets, els quals, i com ja he citat més amunt, m'han mostrat quintipus de societat hi havia al segle XX, una societat en la qual la primera preocupació d'hom és trobar el cantí de vermut ben ple, poder jugar a les cartes i que les dones no hi intervinguin per res en aquest món, elles a la cuina a preparar la “teca” per quan arribi. Així doncs podria dir que en aquest primer acte, podem trobar la presentació dels personatges, uns s'han de casar, els altres nomésbeuen, tot englobant-ho amb una petita pinczllada a la societat, una Catalunya pobre on només resten els més conformistes, mariners, carreters, petits hostalers,(tots ells representats en l'obra) i on també comencem a veure conflictes sobre diversos temes la maternitat, on hi intervè la Caterina, la filla gran del Café, l'amor, misogínia...






Aquests conflictes, giren tots al voltant...