El Cine

El cinema a Catalunya
La primera projecció que es va fer públicament del Cinematògraf Lumière va ser a Catalunya el 20 de desembre de 1896, a Barcelona, a la casa dels fotògrafs, que es deien comercialment “Napoleó”, que estava situada a la Rambla.
Però al principi a Catalunya no tenia d’èxit , tenien interès els científics o era un espectacle curiós.
La família Belio, aragonesos, van ser quivan començar a explotar el cine, el 1904 van obrir un local a la Rambla i el 1908 van obrir un altre al Passeig de Gracia.
Gracies al gran èxit que van tenir, el cine es va estendre per tota Catalunya i va causar que hi apareguessin nous cineastes i empresaris per a la comercialització del cine.
Baltasar Abadal, per exemple, va portar el cinema a molts pobles i ciutats. Els amos i els noms delsnous locals es situaven en barraques o pavellons mòbils que canviaven amb freqüència, i les representacions eren esporàdiques, els programes consistien en noticiaris, documentals, trucs de fantasia i escenes còmiques.
Les primeres filmacions a Catalunya van ser realitzades pel català Fructuós Gelabert, cineasta, inventor i dissenyador dels primers estudis de rodatge a Espanya, considerat com elfundador de la cinematografia catalana i espanyola. El 1897, després d’haver rodat diversos documentals, filma la primera pel·lícula de ficció a Espanya, "Baralla en un cafè". A l’any següent, un dels seus reportatges, "Visita de la senyora Maria Cristina" i "Don Alfons XIII a Barcelona", va ser el primer film espanyol venut a l’estranger.
Poc després va fundar Films Barcelona, on fa d’operadordel film "Amor que mata" (1908). Exemple del seu estil popular-realista són les adaptacions que va fer de les obres teatrals de Guimerà, "Terra Baixa" (1907) i "Maria Rosa" (1908).
Més tard, el cine, ja formava part de la indústria, durant la primera dècada segle XX el nombre de sales d’exhibició cinematogràfica, a Barcelona, comencen a superar les de teatre. Com a tal indústria comencen elsproblemes entre els seus membres o amb l'Administració, es funda el Sindicat de Cinematografistas de Catalunya, per part dels treballadors de la indústria, per defensar els interessos dels treballadors i empresaris.
A partir de 1908, el que abans bàsicament havia estat un entreteniment, es converteix en un espectacle de masses, pels estrenus de millors pel·lícules i al perfeccionament de les sales.Els films que van apareixent durant aquest període es basen en el melodrama, bàsicament de temàtica social, a les fonts literàries, sobretot teatrals, i en la sarsuela. Als títols que posaven en el films es basaven en obres literàries, una nova tendència, el "film d'art" teatre filmat i els resultats són millors.
El 1914, Barcelona és la capital del cinema espanyol, el centre de la indústriacinematogràfica del país. És una de les ciutats del món amb més sales (unes 139), al nivell de Berlín i darrere de Nova York i París. De Barcelona surten els principals canals d'importació i exportació, així com les artèries de distribució per tot Espanya. A més, la ciutat compta amb gairebé totes les cases productores i representacions de les marques mundials més famoses.
Però Barcelona no es laúnica ciutat de Catalunya on hi ha activitat cinematogràfica, per exemple a Sitges, on es fa el Festival de Cine de Sitges, està considerat un dels millors certàmens cinematogràfics d'Europa i el número un en l’especialitat de cinema fantàstic.
A Lleida també es celebra cada any la Mostra Internacional de Cinema Llatinoamericà i a Girona compta amb el Museu del Cinema.
El 1923 el general Primo deRivera dóna un cop d’estat i instaura la dictadura. La indústria del cinema es desplaça a Madrid i València, i a Catalunya cau en la dispersió i la manca de recursos.
Per al cinema català, els últims anys de la dècada dels 20 són de decadència; per exemple, el fracàs comercial d'alguns títols representatius del moment, "Baixant de la font del gat" (1927) i "Les caramelles" (1929 ), ambdues de...