El compromís de casp i el cisma d’occident

El compromís de Casp va ser una reunió realitzada a l’any 1412, on van assistir nou notables, tres d’ells de l’estat d’Aragó, els altres tres de l’estatValencià i els últims tres restants de l’estat de Catalunya. Aquesta estava destinada per escollir un nou sobirà. En un principi van ser proposats Jaumed’Urgell i Lluís d’Anjou, però poc temps més tard van presentar com a candidat a Ferran d’Anquetera, que finalment van optar per aquest últim candidat. Tot aixòestava influenciat pel Papa Luna i un conjunt de situacions d’aquella època.
Aquest compromís té un origen clar i ferma pel qual va ser realitzat. Va ser unpunt i final a un conflicte internacional anterior anomenat, El Cisma d’Occident. És una expressió per denominar una crisi que ha haver-hi 1378 al 1417, enla qual dos papes rivals, un de Roma i l’altre establert a Avinyó, es consideraven a ells mateixos l’únic papa d’aleshores. El Cisma es va arreglarfinalment al 1417 i va establir un nou i únic papa ja reconegut per la dinastia cristiana.
Tot seguit, i per continuar explicant el Compromís de Casp, hauria defer referència a Martí l’Humà, que quan va morir aquest rei no va anomenar a cap successor pel tron. En el moment de la votació, els que representavenCatalunya estaven indecisos respecte a quin personatge escollirien, però els aragonesos i els valencians tenien les idees molt clares ja que estaven interessatsamb aspectes econòmics, van optar per votar a Ferran. I finalment, es va produir una dinastia castellana dels Trastàmara a la corona catalanoaragonesa.