El conte per treballar els sentis

En Gargot era un dibuix que no estava acabat. Vivia en el meravellós món de les pàgines, un lloc on tot pot succeir, un espai ple d’aventures i emocions.
Ell, més que un personatge, era un esbós. El seu cap era gairebé rodó, però no completament, i només tenia una boca sense res més . El seu tronc tenia forma de meló, els seus braços eren molt prims i en lloc de mans, tenia dos cercles. Lesseves cames, llargues, acabaven en dos peus molt grans. Tal i com he dit: en Gargot era un dibuix que no estava acabat, però és clar, això ell no ho sabia.

En Gargot es trobava incomplet, en el fons de la seva ànima de dibuix, sentia que al seu voltant estaven passant coses, i per alguna estranya raó, ell, no les podia percebre. Aleshores va començar a pensar que potser el seu creador, eldibuixant que l’havia fet, per algun motiu no l’havia pogut acabar. En Gargot va estar pensant què podia fer, quina solució podia trobar al seu problema. 

Desprès d’una estona donant voltes va pensar: ”Ja està! Tinc la solució”. Va agafar un llapis que hi havia pel voltant, i es va dibuixar dos ulls a la seva cara nua. De sobte, tot un món de formes, llums, ombres, contrastos i colors que no coneixiaes va obrir davant d’ell. Era tant bonic, que fins i tot li va caure una llàgrima de l’emoció, com si d’una forma simbòlica estigues batejant el naixement dels seus ulls. Acabava de descobrir el sentit de la vista.
El nostre amic va agafar el llapis i va començar a caminar per un bosc, tenia ganes d’investigar, de veure i entendre el nou univers que apareixia al seu davant. Passada una estona, vaveure un preciós gira-sol, amb uns pètals molt grocs i unes fulles verdes. Feia uns moviments molts divertits. Es va apropar. El gira-sol li parlava, però en Gargot no escoltava res, només veia com el gira-sol movia la seva boca.
En Gargot va pensar que potser no podia escoltar a la flor perquè no tenia el sentit de la oïda, així que es va dibuixar unes grans orelles. A poc a poc, va començar asentir tot tipus de sons: el murmuri del riu; el vent acariciant les fulles dels arbres; els ocells cantant... Però per sobre de tots aquests, va escoltar la dolça veueta del gira-sol què li deia:
- Hola, bon dia, sóc en Gira-sol Cantor. Abans t’estava preguntant si volies que interpretés una cançó. Ja he vist que no em podies sentr perquè no tenies orelles, ara que ja en tens, vols que canti pera tu?
- Sí, si us plau! - Va dir molt content el nostre protagonista al mateix temps que seia a sobre d’una pedra, preparant-se per l’actuació d’en Gira-sol Cantor. La flor va agafar aire i va comença a cantar:
No hi ha res més maco que el sol que m’ il·lumina,
Com m’agrada la calor que dóna quan brilla.
Les meves arrels estan vivint sota terra,
els meus pètals reben amb alegria la energiaque tu entregues.
No hi ha res més maco que el sol que m’ il·lumina,
Com m’agrada la calor que dóna quan brilla.

En Gargot va començar a aplaudir amb les seves mans rodones, molt content. Era la primera vegada que escoltava i sentia una cançó, va pensar que a partir d’aquell moment, es faria un gran amant de la música, potser també es faria cantant igual que el gira-sol.
- T’ha agradat la mevacançó? – Va preguntar en Gira-sol Cantor.
- I tant que sí! No és que jo sigui un expert en el tema, si he de ser del tot sincer, és la primera vegada que escolto una cançó, però t’he de dir que ha sigut impressionant, digues, sempre són tan macos els sons?-
Nooo. Hi ha sons que són molestos per a la oïda, aleshores hi diem que és soroll. Com el soroll del trànsit, el d’algunes màquines, gentcridant...- Va contestar la flor.
- És una informació molt interessant, ho tindré present. De totes formes, ha sigut una cançó molt bonica, moltes gracies per aquest regal que m’has fet.
- Nooo i ara, gràcies a tu...- Va contestar la flor. - Has estat un públic fantàstic i ha sigut per a mi tot un honor ser el primer en cantar-te, pots tornar quan vulguis, passa’t un altre dia i t’interpretaré...