El coronel macià pelicula
Páginas: 7 (1684 palabras)
Publicado: 4 de junio de 2011
EL CORONEL FRANCESC MACIÀ
1. Argument de la pel·lícula
Context històric: La Restauració.
El novembre de 1905 una historiadora irlandesa (Elisabeth Joyce) arriba per passar un temps a Barcelona.
En aquells moments hi havia un moviment catalanista, La Veu de Catalunya. El Cu-cut i la Veu celebraven el Banquet de la Victòria.
Degut a un acudit publicat a la revista Cu-cut!, el 23 denovembre de 1905, que ironitzava sobre les derrotes de l’exèrcit espanyol al Marroc, va ser considerat ofensiu per un sector d’oficials de l’exèrcit, i va donar lloc a l’assalt d’aquesta revista i al diari La Veu de Catalunya.
Amb la Llei de jurisdiccions, l’exèrcit jutjaria els espanyols que, per paraula o escrit, injuriïn a la unitat de la pàtria, la bandera i l’honor a l’exèrcit.
El Congrés deDiputats ho va discutir amb el Marquès de Cans i es va escriure un text de protesta al Cu-cut! i a la revista l’Avenç.
El general Delgado va proposar la solidarització amb Barcelona. Els militars de tot Espanya se solidaritzaren amb els oficials assaltants, menys un que plantà cara de manera decidida i ferma als seus companys. Va ser el Tinent Coronel en cap de la Comandància d'Enginyers deLleida, Francesc Macià. Finalment, es solidaritzaren amb Barcelona.
Mentrestant Mas Pons, de La Veu de Catalunya, se’n anava a buscar informació sobre el coronel Macià a Vilanova, Elisabeth Joyce continuava amb reportatges sobre Catalunya, estava escrivint un llibre que tractava sobre la lluita contra els borbons i en ell, Francesc Macià hi apareixia. Més tard es va fer amiga de la dona de Maciàque li explicà com havia conegut al seu marit, però que en aquells moments tenia por que la felicitat es trenqués per què els militars estaven molt esvalotats, condemnaven a qualsevol que els ofengués i les condemnes anaven des de presó correccional a la màxima pena, la mort.
Macià parlà amb el general de l’exèrcit tenint discussió sobre el catalanisme. Finalment Macià acabà la discussió dientque el que els unia no era el catalanisme, sinó Catalunya.
Van parlar els diputats i van decidir que el conservador Maura aniria a les eleccions (Partit Conservador), però a Lleida volien que Francesc Macià fós el seu diputat, tot hi que ell no estava d’acord amb les propostes liberalistes.
La historiadora irlandesa mostrà interès per conèixer a Macià, demanà per ell, i quan el trobà, li donàun llibre sobre el general Prim. Joyce considerava a Macià un home molt culte. El director de La Veu de Catalunya volia que escrigués un article sobre ell.
Macià fou a veure els pagesos i se’n adonà de la pobresa, els hi va dir que necessitaven algú que els representés, ells li proposaren presentar-se com a candidat al Congrés de Diputats i Macià acceptà.
Macià anà a parlar amb F. Cambó(Solidaritat Catalana). L’exèrcit el va fer escollir entre ser diputat o estar a dins l’exèrcit, l’amenaçaren de que si no abandonava Solidaritat Catalana, no arribaria a ser Coronel.
Macià esmentà la Llei de jurisdiccions, ell volia anar al Parlament malgrat que els de l’exèrcit no volguessin, de manera que es presentà a les eleccions, les guanyà. Fou elegit diputat per les Borges Blanques iBarcelona (32 de 36 districtes de Catalunya voten a Solidaritat Catalana). Finalment, Macià deixà l’exèrcit per Solidaritat Catalana i se’n anà a viure a Madrid.
Al 1907 nasqué Solidaritat Obrera, però Macià no es va creure capaç de poder-ho afrontar com caldria. L’exèrcit, mentrestant, estava preparant una tropa que a tots els catalans els espantava. Joyce marxà cap al seu país per acabar elllibre que estava escrivint.
A Catalunya l’any 1913 es constituí la Mancomunitat de Catalunya. De nou tornà a sortir un acudit al Cu-cut! on hi sortien representats els diputats (entre ells Macià). Cambó s’enfadà i decidí tancar el Cu-Cut!. Macià dimití, presentà al president la seva renuncia al seu acte de diputat i més tard, tení una conversa amb Cambó que li digué que a Espanya li convenia ser...
1. Argument de la pel·lícula
Context històric: La Restauració.
El novembre de 1905 una historiadora irlandesa (Elisabeth Joyce) arriba per passar un temps a Barcelona.
En aquells moments hi havia un moviment catalanista, La Veu de Catalunya. El Cu-cut i la Veu celebraven el Banquet de la Victòria.
Degut a un acudit publicat a la revista Cu-cut!, el 23 denovembre de 1905, que ironitzava sobre les derrotes de l’exèrcit espanyol al Marroc, va ser considerat ofensiu per un sector d’oficials de l’exèrcit, i va donar lloc a l’assalt d’aquesta revista i al diari La Veu de Catalunya.
Amb la Llei de jurisdiccions, l’exèrcit jutjaria els espanyols que, per paraula o escrit, injuriïn a la unitat de la pàtria, la bandera i l’honor a l’exèrcit.
El Congrés deDiputats ho va discutir amb el Marquès de Cans i es va escriure un text de protesta al Cu-cut! i a la revista l’Avenç.
El general Delgado va proposar la solidarització amb Barcelona. Els militars de tot Espanya se solidaritzaren amb els oficials assaltants, menys un que plantà cara de manera decidida i ferma als seus companys. Va ser el Tinent Coronel en cap de la Comandància d'Enginyers deLleida, Francesc Macià. Finalment, es solidaritzaren amb Barcelona.
Mentrestant Mas Pons, de La Veu de Catalunya, se’n anava a buscar informació sobre el coronel Macià a Vilanova, Elisabeth Joyce continuava amb reportatges sobre Catalunya, estava escrivint un llibre que tractava sobre la lluita contra els borbons i en ell, Francesc Macià hi apareixia. Més tard es va fer amiga de la dona de Maciàque li explicà com havia conegut al seu marit, però que en aquells moments tenia por que la felicitat es trenqués per què els militars estaven molt esvalotats, condemnaven a qualsevol que els ofengués i les condemnes anaven des de presó correccional a la màxima pena, la mort.
Macià parlà amb el general de l’exèrcit tenint discussió sobre el catalanisme. Finalment Macià acabà la discussió dientque el que els unia no era el catalanisme, sinó Catalunya.
Van parlar els diputats i van decidir que el conservador Maura aniria a les eleccions (Partit Conservador), però a Lleida volien que Francesc Macià fós el seu diputat, tot hi que ell no estava d’acord amb les propostes liberalistes.
La historiadora irlandesa mostrà interès per conèixer a Macià, demanà per ell, i quan el trobà, li donàun llibre sobre el general Prim. Joyce considerava a Macià un home molt culte. El director de La Veu de Catalunya volia que escrigués un article sobre ell.
Macià fou a veure els pagesos i se’n adonà de la pobresa, els hi va dir que necessitaven algú que els representés, ells li proposaren presentar-se com a candidat al Congrés de Diputats i Macià acceptà.
Macià anà a parlar amb F. Cambó(Solidaritat Catalana). L’exèrcit el va fer escollir entre ser diputat o estar a dins l’exèrcit, l’amenaçaren de que si no abandonava Solidaritat Catalana, no arribaria a ser Coronel.
Macià esmentà la Llei de jurisdiccions, ell volia anar al Parlament malgrat que els de l’exèrcit no volguessin, de manera que es presentà a les eleccions, les guanyà. Fou elegit diputat per les Borges Blanques iBarcelona (32 de 36 districtes de Catalunya voten a Solidaritat Catalana). Finalment, Macià deixà l’exèrcit per Solidaritat Catalana i se’n anà a viure a Madrid.
Al 1907 nasqué Solidaritat Obrera, però Macià no es va creure capaç de poder-ho afrontar com caldria. L’exèrcit, mentrestant, estava preparant una tropa que a tots els catalans els espantava. Joyce marxà cap al seu país per acabar elllibre que estava escrivint.
A Catalunya l’any 1913 es constituí la Mancomunitat de Catalunya. De nou tornà a sortir un acudit al Cu-cut! on hi sortien representats els diputats (entre ells Macià). Cambó s’enfadà i decidí tancar el Cu-Cut!. Macià dimití, presentà al president la seva renuncia al seu acte de diputat i més tard, tení una conversa amb Cambó que li digué que a Espanya li convenia ser...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.