El fenòmen urbà i els processos d'urbanització

El fenomen urbà i els problemes de la urbanització

Problemes urbans, problemes globals

Parlar d’avantatges i d’inconvenients de la urbanització és al meu parer una simplificació que pot reduir qualsevol anàlisi a una pràctica desajustada, tal com si estiguéssim parlant d’avantatges i inconvenients a l’hora d’escollir un producte del mercat. Potser per a un treball reflexiu de valoració valla pena més aviat de parlar de problemes o circumstàncies que afecten de determinada manera a la vida a la ciutat, situacions no resoltes que tenen a veure amb un concepte determinat de qualitat de vida és sempre subjectiu, que per ser analitzat es requereix una postura política de partida[1].

Si pensem en la ciutat post-industrial afavorida per la globalització econòmica, en qualsevol de lesseves formes, podem trobar un munt de situacions que fan de la ciutat un gran problema per a la supervivència de l’espècie humana, i del món tal i com el coneixem a l’actualitat: els problemes socials i ambientals que causa l’actual globalització econòmica són evidents a les grans ciutats.

Actualment la ciutat és fruit d’un procés històric molt determinat. La Revolució Industrial va dibuixar unplànol urbà que no tenia res a veure amb el que havia estat la ciutat des de la primera revolució urbana, més de 3000 anys enrere fins aleshores: És quan la indústria s’apodera del sòl urbà. La mecanització dels processos industrials i l’edificació de grans fàbriques provoquen la primera segregació funcional de l’espai urbà. El nou model econòmic necessitat de mà d’obra massiva, provoca enormesonades migratòries (l’anomenat “èxode rural”) i la conseqüent aparició de suburbis obrers i el proletariat urbà. En aquest moment sorgeixen un munt de noves necessitats que són sistemàticament desateses pels agents urbans. Paral·lelament, la tendència és la d’ignorar la dependència de la ciutat dels recursos locals. És en aquest moment que la ciutat esdevé el centre del poder econòmic delcapitalisme, el que continua succeint a l’actualitat post-industrial. A l’actualitat s’ha superat en molts aspectes la situació de l’etapa industrial: la ciutat ha modificat el seu paper en l’economia mundial. En molts casos ha passat de ser el motor de la producció industrial a ser el centre del poder econòmic, amb una indústria deslocalitzada, però controlada des dels districtes financers de les granscapitals del centre econòmic. L’enorme i accelerat creixement de població i d’extensió ha creat noves formes urbanes (conurbacions, regions urbanes i megalòpolis) i ha sectorialitzat més la ciutat segons els seus usos, les seves “funcions” com si d’un organisme viu es tractés. Poc a poc la urbanització s’està estenent cap a àrees fins fa poc temps considerades rurals, en cerca d’una millor qualitatde vida a noves urbanitzacions, mentre que el centre de la ciutat ha quedat per a les classes més baixes. Un exemple clar és la ciutat de Barcelona, on el conflicte social al centre de la ciutat té a veure amb la imposició d’uns usos turístics enfront una població que pateix la marginació social i l’abandó dels agents socials des de fa anys. Aquests processos que es repeteixen arreu comporten totun seguit de conseqüències ambientals i socials negatives.

A nivell ambiental, i si parléssim de Gaia, podríem resoldre que la ciutat post-industrial és el símptoma més evident de la malaltia causada pel nostre sistema econòmic. Però cal no perdre de vista com hem arribat a la situació actual: la ciutat històricament ha crescut a base de l’extracció de recursos i mà d’obra dels territorisrurals sense tornar res per compensar aquest intercanvi. En el període de creixement econòmic més alt, des de la revolució industrial, la ciutat ha evolucionat sobre la il·lusió d’autosuficiència i independència i la il·lusió d’una continuïtat física sense fi (Mumford, 1956).

Els agents urbans, poder econòmic i poder polític, planifiquen conjuntament la ciutat segons interessos econòmics privats,...