El fenomen del Quart Món

ÍNDEX











1. Origen i concepte del Quart Món

A la dècada dels seixanta, quan encara el món estava dividit en els sistemes capitalista i comunista, es van introduir les accepcions de Primer Món i Segon Món. Primer Món per a l’anomenat Bloc Occidental i Segon Món, per al Bloc Soviètic. Als països perifèrics, algunes ex-colònies i tots els subdesenvolupats, se’ls va englobarllavors sota la denominació Tercer Món. Aquest terme defineix les zones on la majoria de la població viu submergida en la pobresa. “L’expressió Quart Món va ser creada pel pare Joseph Wresinski, per donar una identitat social positiva a les persones que viuen en l’extrema pobresa a tot el món” (Els drets humans i l’extrema pobresa, Informe de les Nacions Unides. A Gisela Busaniche, 2002:35).
Elpare francès Joseph Wresinski, fundador de l’organització Ajuda a Tots els Desemparats-Quart Món, va explorar a finals dels cinquanta els territoris parisins submergits en la misèria de la postguerra. I es que en ciutats com París i aquelles on es concentra la major industrialització, les anomenades bosses de pobresa augmenten sense parar. Cap als anys 60 es consolidà el voluntariat internacional ila imatge de ATD-Quart Món començà a creuar les fronteres. L’activisme es va anar incrementant i molts intel·lectuals, artistes i periodistes van donar suport al moviment. Wresinski va rescatar a aquells exclosos del Primer Món i va arribar a fer-los parlar davant de les Nacions Unides. La nova pobresa, que predeia Wresinski, es va obrir camí a partir de la crisi dels 70. Ja no es tractavaúnicament dels col·lectius marginals històrics sinó que el procés de desindustrialització arribava, en alguns casos, als desocupats de llarga duració, empleats subalterns i treballadors no regularitzats.
Així doncs, parlar del Quart Món és referir-se a les immenses bosses de pobresa que han existit pràcticament a tot el món i totes les èpoques històriques però que actualment resulten més evidents que maiperquè es donen en societats que són riques i teòricament tenen una vocació social i democràtica. La definició generalitzada sosté que el Quart Món està conformat per aquelles persones que no superen els 150 euros mensuals i viuen en situació d’exclusió social. Són els col·lectius marginats com per exemple els sense sostre, els reclusos, les famílies nombroses de les classes pobres, elstreballadors temporals, els immigrants sense papers, les famílies monoparentals, els ancians pobres i solitaris, els nens del carrer, etc. Tots són exclosos per motius econòmics, socials i en alguns casos, culturals. Han arribat a la misèria per diferents causes, però tots comparteixen un denominador comú: han perdut la possibilitat d’inserir-se en la societat. Precisament el més determinant és que elsgrups o individus que hi pertanyen no tenen una perspectiva real de sortir-se’n. A més d’haver perdut tota esperança personal de recuperació, és probable que transmetin als fills els mateixos estigmes que els han dut a ells a la misèria i a l’exclusió social. La marginació social i econòmica acostuma a produir un cercle viciós segons el qual qui hagi nascut en ambients d’extrema pobresa no en podràsortir fàcilment.

2. La societat dels tres terços

Durant molt de temps, les societats modernes van ser dividides a partir de l’esquema clàssic marxista: explotadors i explotats. Però els nous teòrics afirmen que aquesta societat dual s’ha convertit en la societat dels tres terços. El primer terç de la societat, el més reduït, estaria constituït pels sectors que tenen algun tipus de poder ocapacitat de decisió i un lideratge en el camp de l’opinió. Podrien anomenar-se la classe dominant en l’economia i la política i són els principals beneficiaris dels assoliments del sistema.
Els segon terç correspon a les classes mitjanes professionals, als treballadors ben qualificats i amb llocs de treball estables. Aquest sector aconsegueix participar del sistema i gaudeix dels avantatges...