El gen egoísta (richard dawkins)

FITXA RESSENYA

Richard Dawkins. El Gen egoísta: las bases biológicas de nuestra conducta, 1976-1989. Traduït per Juana Robles Suárez i José Tola Alonso. Index; XI + 339pp; notes, bibl. Barcelona: Salvat editores 2002 (13ª edició).

Els gens són les veritables unitats centrals de l’evolució, aquesta és la idea central que planteja Richard Dawkins (professor d’etologia de laUniversitat d’Oxford), negant que ho siguin els individus individuals, els animals o les plantes. Per abordar-la recorre a algunes teories i hipòtesis de l’evolució humana, començant per les idees de Darwin i passant per altres experts en la matèria a través dels quals explica les seves suposicions i examina la biologia de l’altruisme i l’egoisme. El seu propòsit és jugar a imaginar i inspirar al lector.Però en realitat pretén demostrar que el factor important en l’evolució no és el bé de l’espècie com s’ha cregut anteriorment, i algunes persones creuen, sinó el bé del gen, el qual ens ha creat a nosaltres, màquines de supervivència, amb l’única funció de garantir la seva continuïtat.
Quan el llibre es va publicar el 1976, esdevingué una manera de veure les coses completament divergent amb lesidees tradicionals sobre l’evolució, anteriorment centrades en els individus o les espècies, o fins i tot desestimades per les idees religioses imposades. Actualment, però, aquestes idees són bastant acceptades per una gran part de la comunitat científica. Tot i no haver-hi proves completament determinants, el consens ho accepta perquè és una de les idees que més s’apropen al que podria ser. Detotes maneres per la gent que no forma part del món científic aquestes idees poden semblar exagerades, ja que a moltes persones els costa pensar que siguem màquines i encara menys que no existeixi un altruisme natural.

Per tant, és un llibre que per al públic corren no passa de moda, almenys no per aquells que mai han profunditzat sobre el tema, ja que és una eina bastant amena de meditaraquesta hipòtesis i repassar altres teories científiques, ja que l’autor aconsegueix ensenyar i a la vegada entretenir. Per fer-ho ha treballat aquest assaig divulgatiu com si es tractés d’un llibre de ficció, omplint-lo de misteris per resoldre. De manera que planteja preguntes que resoldrà més tard, creant intriga, utilitza metàfores i fa servir explicacions senzilles i resumides de conceptescomplexos. Això provoca que l’incult desperti la seva curiositat i que el curiós es quedi amb més ganes. En canvi, no és recomana llegir aquest llibre a un expert, ja que pot defraudar a causa de la simplicitat general.
Però l’autor, com explica al pròleg, es va proposar poder arribar a tot aquest públic, per això a vegades intenta conjugar les explicacions bàsiques amb conceptes matemàtics,avorrint als experts i desorientant al lector que s’estrena en la matèria. Així doncs, és un llibre ideal per a gent que tingui un cert interès i capacitat de concentració, però no per a experts (tot i que potser quan es va publicar si es complia la premissa de l’autor al ser un tema nou). No obstant, també pot ser interessant per a un expert que vulgui criticar tot allò incongruent.
Pel que fa al’estructura, el llibre es divideix en diferents temes d’una manera molt ordenada:
Als cinc primers capítols es desenvolupen explicacions bastant acadèmiques relacionades amb l’evolució. Primer hi ha una mena d’introducció on es plantegen algunes idees que semblen anar en contra de la tesi principal. L’autor juga a plantejar formes d’aparent altruisme a la natura que no justificarà fins unscapítols més endavant. A partir d’aquí entra en cinc temes, un per cada capítol: la teoria de l’evolució de Darwin; els diferents tipus de reproducció i transmissió dels gens, els quals tracta com una unitat replicadora; el funcionament d’una màquina de supervivència; i les característiques dels gens i com aquestes s’estabilitzen. Per fer les explicacions, posa exemples del món animal que li...