El hombre en busca de sentido





EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO
VIKTOR FRANKL













C4
7-11-11
1. Fes una recensió del llibre atenent a que l’estructura del mateix està dividida en tres fases:
Frankl defineix tres fases en les reaccions mentals dels presoners d’un camp de concentració: la fase que va seguida al seu internament, la vida dins del camp de concentració i la fase de després del’alliberament. Per tant són unes fases que van lligades al grau de la dificultat de situacions a les que s’afronten aquests presoners fins a la superació d’aquestes situacions.
La primera fase la titula “ Arribada al camp de concentració”. Inicialment ens descriu la situació que es viu al anar en un tren abarrotat de gent sense saber a on va a parar. El tret més significatiu d’aquest esdeveniment és elshok, és a dir la por per allò que no es coneix, i a la vegada un sentiment d’esperança per ser alliberats en un últim moment o d’arribar a no patir tant com ells podien imaginar. Després de totes aquestes sensacions apareix l’acceptació d’allò que els hi a tocat viure i l’adaptació al nou estil de vida (oblidant la vida anterior). Per això els presos aprenen a ser objectius per tal de mantenir unacerta regularitat tant anímica com de salut. Per tot això Frankl posa d’exemple l’adaptació dels presos a l’hora de dormir, com podien dormir en condicions molt dolentes, incomodes...
En la segona fase, titulada “L’estada”, comencen a canviar les reaccions psicològiques dels presos apareixent la apatia com a resposta a la normalització de les experiències extremes viscudes. També creixl’enyorança a les coses favorables del passat. Alhora els presos es refugiaven en la religió per tal de trobar una mica d’alleujament davant les adversitats. També van poder trobar un sentit a la vida, refugiant-se en els records dels seus essers estimats. En aquesta etapa Frankl menciona que es necessari analitzar les oportunitats que aquesta situació atorga i per mitja de l’acceptació trobar un sentit ala vida per tal de poder superar aquest moment difícil. És per això que ens dona l’exemple de les persones que viuen trobant a faltar el seu passat, aquestes deixen de gaudir d’un significat a les seves vides i per tant els factor externs els dominen, no tenen fortalesa interior. Finalment nomena la importància que adopta la fe en aquesta etapa, per tal de poder entendre el sofriment que fapossible l’existència d’un mateix.
La tercera etapa “ l’alliberació”, ens parla de l’alliberació en la qual l’home retorna a la seva antiga vida adaptant-se als canvis que aquesta ha patit. Per això es necessària l’orientació de la seva conducta, per poder evitar qualsevol sentiment de venjança. En aquesta etapa Frankl també nomena la necessitat de la confiança en Deu. Finalment aquesta alliberacióprovoca felicitat i fins i tot incredulitat davant la nova situació.
2. Comenta la següent expressió i relaciona-la amb la marginació: “Ante una situación anormal, la reacción anormal constituye una conducta normal”.
Aquesta expressió vol dir que davant d’una situació que nosaltres no la enquadraríem en les coses normals, la reacció que pot tenir una persona davant d’aquesta situació ( que nosaltrestampoc consideraríem normal), en aquest context és una conducta normal. Frankl ho explica així: la reacció d’un home davant el seu internament en un camp de concentració suposa un estat psíquic anormal, però si es jutja objectivament és una resposta normal ( és una reacció típica donades les circumstàncies).
La marginació social és aquella situació o posició en la que es troben determinats grupsi o col·lectius socials que estan al marge de la societat, malgrat la voluntat de voler estar integrats. Per això associo aquesta expressió amb l’enfocament de la cultura dels pobres, ja que només es pot donar en persones marginades.
3. Descriu i explica les diferències entre les emocions i reaccions psicològiques entre les persones de la 1a fase, els presoners de la 2a fase i els de la 3a...