El lenguaje

1. Introducció
La definició de llenguatge en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans diu exactament així: “Facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi lingüístic compartit.” És a dir, el llenguatge és una habilitat humana la qual permet al subjecte poder establir comunicació, sigui verbal o escrita, amb un o més persones a travésd’un idioma o llengua determinada per comunicar un missatge: pensaments, sensacions, etc. Aquest és el significat conegut per tothom, però què significa realment el llenguatge? Té més importància de la que ja té actualment? La resposta és si.
L’objectiu d’aquest assaig és mostrar, a partir de textos de diferents antropòlegs i visió personal, el llenguatge no només com una eina de comunicació entrepersones; sinó també com un vehicle de la cultura cap a la seva supervivència. Una eina d’aprenentatge cultural, la qual es va transmetent de generació en generació.
Davant dels sis diferents autors i els seus temes centrats en què és l’antropologia, el relativisme cultural i què és la cultura, el meu interès s’ha centrat en el tema general de la cultura i sobretot, com aquesta depèn d’una cosatan quotidiana com és el llenguatge.
La perspectiva teòrica d’aquest assaig es basa en autors recomanats pel treball, principalment Ember&Ember i Joan Frigolé, però també autors importants d’inicis del segle XX de la doctrina de l’antropologia cultural i deixebles.








2. Llenguatge i cultura
El llenguatge pot ésser concebut de diferents maneres, segons des de la perspectiva quese’l miri. Des d’un punt de vista merament gramatical: habilitat de l’home per establir comunicació a través d’un idioma, amb un o més persones, i poder transmetre un missatge. Però vist des d’una vessant científica, el concepte adquireix dimensions més grans i importància més elevada. I aquest punt de vista és el que s’exposarà.
Abans de mostrar la seva importància i les raons per les qual potconsiderar-se primordial en un context cultural, es parlarà de què pot transmetre el llenguatge. Si preguntéssim a diversa gent què transmet un llenguatge?, possiblement les respostes més comuns entre totes, serien: coneixement, idees o sentiments. I són certes. Els humans disposem d’un llenguatge articulat el qual l’utilitzem amb una racionalitat. Aquest fet ens diferencia de la resta d’espèciesanimals existents al planeta Terra. Per tant, es pot arribar a la conclusió de que el llenguatge ens diferencia i ens dóna una certa identitat com a ésser humans.
Avui en dia, el món es caracteritza per una diversitat humana. Què entenem d’aquest concepte? Es podria descriure com una gran multitud de persones diverses, sigui per conceptes naturalistes, com classifica Joan Frigolé en la seva obra:“Una perspectiva culturalista de la diversitat humana”, els quals es centren en la raça, el sexe i instint per poder classificar aquestes diferències entre individus o grups humans; o per conceptes culturals, els quals es centren en l’ètnia, el gènere i la conducta apresa. No sempre els conceptes naturals servien per poder explicar adequadament aquesta diversitat, per això va haver-se de buscar unanova perspectiva: la cultura.
L’antropòleg anglès Edward Burnett Tylor, pare de l’Antropologia cultural enfocada en el desenvolupament a Amèrica del Nord, va ser reconegut per crear la primera definició de cultura en el seu llibre: “Primitive Culture”, l’any 1871. La seva definició deia:
“Culture or civilization [...] is that complex whole which includes knowledge, belief, art, morals, law,customs, and any other capabilities and habits acquired by man as a member of society”.
Altres autors, conceben la cultura com una herència social, com Tylor, destaquen el caràcter social resident en la cultura. A més, Frigolé afegeix: “La cultura s’aprèn i l’aprenentatge és un procés de transmissió social” , i com es transmet aquesta cultura?
La respsta és: per un llenguatge determinat....