El Lexic
Páginas: 4 (972 palabras)
Publicado: 5 de noviembre de 2012
EL LÈXIC: ORIGEN I EVOLUCIÓ
El llatí (i el grec)
El substrat preromà
El lèxic d'una llengua és el conjunt enorme de les unitats significatives –és a dir, dels mots o paraules– que laformen.
No és un conjunt estàtic i immutable, sinó més aviat el contrari, perquè evoluciona i es renova constantment amb la incorporació d'unitats noves (neologismes) i amb la desaparició o desúsd'altres (que passen a ser arcaismes).
Els mecanismes d'ampliació del lèxic són diversos. Hi ha formes de creació internes (derivació,composició, habilitació, modismes), i d'altres obeeixen a intercanvislingüístics (manlleus).
Tots els mots de la llengua tenen un origen i una història. En el nostre cas, hem d'acudir en primer lloc al llatí, del qual hem heretat el fons lèxic bàsic.
El llatí (i elgrec)
Hi ha, per una banda, els mots que, des del llatí vulgar que es parlava en la nostra zona, han arribat fins a nosaltres, seguint una evolució fonètica, morfològica i semàntica que podemanomenar regular. Es tracta dels mots populars, patrimonials o hereditaris.
Com passa en totes les llengües romàniques, en general, en la llengua catalana, tenen origen llatí els pronoms, elsdeterminants, les preposicions, les conjuncions, la majoria de verbs i adjectius i els substantius que es refereixen a nocions, diguem-ne, de caràcter bàsic:jo (EGO), la (ILLA), sis (SEX), amb (APUD), però(PER-HOC)... cantar (CANTARE), dormir (DORMIRE), escriure (SCRIBERE), moldre (MOLERE), néixer (NASCERE), perdre (PERDERE)... dret (DIRECTU), dolç (DULCIS), estret (STRICTU), fred (FRIGIDU), gran (GRANDIS),menut (MINUTU), roig (RUBEU)... cos (CORPUS), mà (MANU), mare (MATER), fill (FILIU), finestra (FENESTRA), agulla (ACUCULA), ase (ASINU), cabra (CAPRA), llet (LACTE), herba (HERBA), pi (PINU), pluja(PLUVIA)... Per una altra banda, hi ha mots d'origen llatí que hem incorporat directament de la llengua mare i que es conserven gairebé inalterats. Els anomenam cultismes:abdomen (ABDOMEN),...
El llatí (i el grec)
El substrat preromà
El lèxic d'una llengua és el conjunt enorme de les unitats significatives –és a dir, dels mots o paraules– que laformen.
No és un conjunt estàtic i immutable, sinó més aviat el contrari, perquè evoluciona i es renova constantment amb la incorporació d'unitats noves (neologismes) i amb la desaparició o desúsd'altres (que passen a ser arcaismes).
Els mecanismes d'ampliació del lèxic són diversos. Hi ha formes de creació internes (derivació,composició, habilitació, modismes), i d'altres obeeixen a intercanvislingüístics (manlleus).
Tots els mots de la llengua tenen un origen i una història. En el nostre cas, hem d'acudir en primer lloc al llatí, del qual hem heretat el fons lèxic bàsic.
El llatí (i elgrec)
Hi ha, per una banda, els mots que, des del llatí vulgar que es parlava en la nostra zona, han arribat fins a nosaltres, seguint una evolució fonètica, morfològica i semàntica que podemanomenar regular. Es tracta dels mots populars, patrimonials o hereditaris.
Com passa en totes les llengües romàniques, en general, en la llengua catalana, tenen origen llatí els pronoms, elsdeterminants, les preposicions, les conjuncions, la majoria de verbs i adjectius i els substantius que es refereixen a nocions, diguem-ne, de caràcter bàsic:jo (EGO), la (ILLA), sis (SEX), amb (APUD), però(PER-HOC)... cantar (CANTARE), dormir (DORMIRE), escriure (SCRIBERE), moldre (MOLERE), néixer (NASCERE), perdre (PERDERE)... dret (DIRECTU), dolç (DULCIS), estret (STRICTU), fred (FRIGIDU), gran (GRANDIS),menut (MINUTU), roig (RUBEU)... cos (CORPUS), mà (MANU), mare (MATER), fill (FILIU), finestra (FENESTRA), agulla (ACUCULA), ase (ASINU), cabra (CAPRA), llet (LACTE), herba (HERBA), pi (PINU), pluja(PLUVIA)... Per una altra banda, hi ha mots d'origen llatí que hem incorporat directament de la llengua mare i que es conserven gairebé inalterats. Els anomenam cultismes:abdomen (ABDOMEN),...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.