el món nano

EL MÓN NANO

Els elements més petits del nostre cos mesuren només uns quants nanòmetres, un nanòmetre mesura una milionèsima part d’un metre, és a dir, 0’000000001 metres. La naturalesa està plena d’exemples de nanopartícules i de nanoestructures. De fet, la humanitat ha estat fent servir nanotecnologia des de fa segles sense saber-ho. Fins i tot després de que l’home hagués descobert que lamatèria està formada per àtoms i de predir moltes de les coses que podrien succeir a nanoescala, encara no érem capaços de veure els àtoms ni de saber com es comporten. En l’actualitat, però, ja tenim al nostre abast la tecnologia necessària per a poder observar i manipular la matèria a escala nanomètrica. Ara fins i tot podem veure i moure àtoms individualment.

Les diferents dimensions de lescoses es poden classificar en macro (des de metres a una dècima part d’un mil·límetre), on trobem les coses que es poden veure a simple ull o amb una lupa senzilla; micro (des de 10 micròmetres fins a 100 nanòmetres), on trobem des de glòbuls vermells fins a virus; nano (des de 10 nanòmetres a 0,1 nanòmetres), on trobem des de membranes cel·lulars fins a àtoms.

Els microscopis són instrumentsque ens permeten veure objectes invisibles per a l’ull humà. El microscopi més antic i conegut és l’òptic, però n’hi ha molts altres tipus com l’electrònic i el de sonda local.
Microscopi òptic: utilitzen la llum per visualitzar la mostra. Serveixen per analitzar objectes d’una mida igual o superior a 1 micròmetre(1000 nanòmetres).
Microscopi electrònic: utilitzen electrons per analitzar lamostra. S’utilitzen per estudiar materials d’entre aproximadament 50 micròmetres fins a menys d’un nanòmetre.
Microscopi de sonda local: els microscopis de forces atòmiques utilitzen una sonda o punta afilada per rastrejar i estudiar la superfície de les mostres i per moure àtoms d’un a un. Gràcies a aquestes tècniques, es pot escriure amb àtoms.
Depenent del microscopi podem veure diferents coses:Els avenços en microscopis i equips especialitzats estan permetent la construcció de dispositius, com ara engranatges o robots, a tamany nano. S’utilitza Nanolitografia, una sèrie de tècniques per al rascat de la superfície a mida nanomètrica, en la fabricació de xips. Fins i tot els teixits i les pintures són millorades mitjançant l’addició denanofabricació. La nanofabricació es dóna de “dalt a baix”, el que significa que a partir d’un bloc de material es va esculpint en ell; “de baix a dalt”, on les diferents peces estan unides entre si com blocs de construcció; o una combinació d’ambdós.

La nanotecnologia és l’aplicació dels coneixements de la nanociència pel desenvolupament de nous processos, materials i dispositius per a àreesespecífiques de la vida. La nanotecnologia està obrint moltes fronteres científiques i està impulsant nous camps de recerca, com per exemple: la fotònica, l’estudi dels espins dels electrons o la manipulació d’àtoms individuals.

Els desenvolupaments en nanomedicina dels propers anys salvaran, possiblement, moltes vides: “medicaments intel·ligents” que tenen menys efectes secundaris i són més eficaços;regeneració o substitució de parts del cos fetes malbé o malaltes; implants miniaturitzats per a vigilar i corregir problemes fisiològics. Els nous tractaments mèdics, però, ha de passar assajos clínics durant molts anys. En les cremes solars, per exemple, s’utilitzen nanopartícules. Els últims estudis realitzats indiquen que les nanopartícules de les cremes solars no penetren en el nostre cos i,per tant, aquesta tecnologia és segura. Encara així, centres com l’ICN (Institut Català de Nanotecnologia) continuen investigant sobre els riscos que podria presentar la incorporació de nanotecnologies en el nostre dia a dia.

El concepte “nano” no fa referència només a la mida, sinó també al comportament. A escala nanomètrica, les partícules d’un mateix material poden comportar-se de...