El mon dels morts a egipte

EL MON DELS MORTS A EGIPTE

1. Creences:

Els egipcis creien que després de la vida terrenal hi havia una vida més enllà, de la qual únicament es podia gaudir si les seves accions a la Terra havien agradat als déus, això es decidia en el judici d’Osiris.

JUDICI D’ OSIRIS

E
en el Judici de les Ànimes el COR del difunt, al ser pesat, devia ser tan LLEUGER COM UNA PLOMA en els plateretsde la balança (la ploma representava a Maat, encarnació de la veritat i la justícia) Amb les gargamelles entreobertes, AMMIT LA COMEDORA, estava a l'aguait per a devorar al difunt si el cor era massa pesat (si els seus pecats prevalien sobre les seves bones obres). En aquest cas, el mort perdia tota esperança de VIDA ETERNA i arribava a la SEGONA MORT. Abans del pesat, el mort realitzava unaCONFESSIÓ NEGATIVA, en la qual negava 42 accions abans Osiris i els seus 42 assistents. EL difunt, a més, tenia un sortilegi en el qual demanava al seu cor que no li traís.

Les escenes de judici mostren a un monstre femení, anomenat: "devorador"o "devorador dels morts", la seva funció era engolir a qui fracassaven en la prova. Les escenes en les parets de les tombes hi havia relatat el "Llibre delsmorts" que contenia una sèrie de normes per a arribar a la vida d'ultratomba.
Aquesta creença origina la complexa tècnica d'embalsamar els cadàvers: Mòmies i la construcció de grans tombes perquè poguessin seguir vivint en el més enllà. Els soterraments contenien gran varietat de béns materials, inclosa en els 1° temps grans quantitats d'aliments, estàtues que podien ser habituades pel "ànima" deldifunt i la mòmia curosament embolicada, protegida per nombrosos amulets, col·locada en un taüt i que màgicament era conduïda a la vida mitjançant el ritu de "l'obertura de la boca”. L'èmfasi en les creences va ser canviant, però poques van desaparèixer.

El culte funerari era enormement important en el poble egipci. El faraó era considerat Horus en vida i Osiris després de mort. Per això esconstruïen per a ells immenses tombes i se celebraven pomposos funerals. Es momificaba al faraó per a conservar el seu cos. En el Regne Antic es creia que només el faraó, els seus familiars i funcionaris més importants accedien a la vida després de la mort. Passat el primer període intermedi, es va disposar que tots els habitants tindrien vida després de la mort, sempre que superessin un judicidavant Osiris, que els atorgava aquest privilegi només si la seva vida havia estat recta i justa. Aquesta nova vida seria similar a l'anterior però mancaria de sofriments i problemes. Els egipcis eren politeístas.
Totes les manifestacions de la naturalesa a les quals no li trobaven explicació, així com la vida i la mort, eren representades per un déu.
Els déus més importants eren:

- Ra: Déu delSol.
- Isis: Esposa de Osiris i deesa de la fertilitat.
- Horus: Fill de Osiris i Isis, Déu de la guerra.
-Thot: Déu de la saviesa.
- Osiris: Déu de la vegetació, el Nil i els morts.

OSIRIS

O
siris va començar sent un déu local de la fertilitat. Ja que podia donar una nova vida als camps, també dona origen al mite i al culte del déu que mor i ressuscita: quan Osiris va ser ofegat pel seumalvat germà (Seth), Isis va rescatar el seu cos, el va embalsamar retornant-li la vida immortal, i va concebre d'ell un fill (Horus).
Els faraons el van convertir en el jutge dels morts..

Altres relats es van anar sumant, tots amb el mateix propòsit d'atorgar la vida després de la mort.

[pic]

2. Momificació

com déus que eren, els faraons no podien ser destruïts ni tan sols a travésde la mort. La idea que els faraons eren immortals, es va veure fortament reforçada quan els egipcis van descobrir la manera de momificar els seus cossos.

Al morir el cadàver era traslladat al lloc de la momificación, lloc que havia de trobar-se fora de la ciutat. Allí els sacerdots embalsamadores es feien càrrec del difunt i procedien al ritu de la momificació.
1. Primer se li extreia el...