El niño

El Niño és un fenomen meteorològic de l'Oceà Pacífic,[1] conegut en el món científic com a ENSO (El Niño-Southern Oscillation El Niño-Oscil·lació del Sud). Provoca estralls a escala mundial, afectantAmèrica del Sud, Indonèsia i Austràlia. És un fenomen explicat pel moviment de rotació terrestre i, en conseqüència, pel desplaçament de les marees de l'hemisferi nord a l'hemisferi sud, sempredintre de la zona intertropical.

Günther D. Roth ho defineix com:

« Una irrupció ocasional d'aigües superficials càlides al Pacífic al costat de les costes de Perú i l'Equador deguda a inestabilitatsde pressió atmosfèrica entre el Pacífic oriental i occidental proper a l'equador. Suposat causant d'anomalies climàtiques. »
— Günter D. Roth,Meteorología. Formaciones nubosas y otros fenómenosmeteorológicos. Situaciones meteorológicas generales. Pronósticos del tiempo (2003).[2]
El nom de "El Niño" es deu als pescadors del port de Paita al nord del Perú que van observar que les aigües delsistema de corrents Xilè-Peruà o corrent d'Humboldt, que circula de sud en nord davant les costes de Perú i Xile, s'escalfaven a l'època de les festes nadalenques i els cardúmens o banc de peixos fugiencap al sud, a causa d'un corrent calent procedent del golf de Guayaquil (Equador). A aquest fenomen li van donar el nom de Corrent del Niño.

És un fenomen amb més de quaranta mil·lennis d'històriaclimàtica.
El primer meteoròleg prestigiós a suggerir una explicació raonable del fenomen d'El Niño va ser el noruec Jacob Bjerknes, quan va dirigir una oficina meteorològica per als pronòstics deltemps atmosfèric annexa al departament de Física de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA). Bjerknes va fundar el Departament de Meteorologia a la mencionada Universitat, ara transformat enel Departament de Ciències Atmosfèriques i Oceàniques. Com a professor en aquesta universitat, va ser el primer de relacionar les inusuals altes temperatures de la superfície oceànica amb vents...