El panteón

(118/9- 125/8, diàmetre: 43,5m; 43,5 m)
Les investigacions dels arquitectes romans sobre l’espai interior culminen en una solución harmoniosa i imponent al Panteó, fundat per Agrippa i reconstruïtper Adrià(126). És el primer edifici en què apareéis el modern concepte de l’arquitectura com a art creador d’espais interiors. El Panteó crea un univers interior on el poble es concentra per acombregar amb els déus, aïllant-se del cosmos exterior. És ja l’expressió plàstica d’una nova sensibilitat religiosa que serà la pròpia del cristianismo: no ens deu, perquè, estranyar, que el Panteó sigal’únic temple romà convertit avui en eglésia cristiana.
L’ús de la planta circular, adoptada ja en els termes, no era una novetat; la novetat consistia en la seva aplicación a un edificio religiós.Tampoc l’ús de la cúpula era inèdit. El fet verdaderamente original derivava de la definición de l’espai interior. L’arquitecte, possiblement el sirià Apolodor de Damasc i el propi emperador, va aprofitarles antigues tradicions tècniques i materials romans per a crear un edificio enlluernadorament nou.
El seu interior cupular, vast i ordenat, imponent per la seva serena grandiositat, era realmenteoriginal. La seva vitalitat està determinada per l’ampli tambor cilíndric i per la complexa estructura de suport mitjançant arcs que abracen la cúpula en el seu impuls sobre macizos pilars. Així, elbuit va assumir un valor positiu. Correspondències mesurables, però que també captem com a concordances harmòniques en altres aaspectes, com en la correlación entre la línia corba de la planta i lesinfinites corbes que formen la cúpula, o en els cinc cercles concèntrics de la cúpula, decorats amb cassetons, que pugen cap a l’única obertura, també redona fent la impressió de lleugeresa aèria.Aquests resultat estètics són posibles per la perfección tècnica amb què els constructors romans usaven els materials de construcció. La impressió que es deriva és de simple monumentalitat: una...