El pensament medieval i renaixentista. Filosofia
Páginas: 15 (3703 palabras)
Publicado: 10 de marzo de 2014
El pensament medieval i renaixentista
Història de la Filosofia
Andrea Bertran Juan-Torres
6 de febrer del 2014
1. Situa històricament el naixement i el desenvolupament del Cristianisme.
El cristianisme apareix en la història de les idees amb Sant Pau (7-67), el qual va prendre la doctrina predicada per Jesucrist i en va fer una síntesicomprensiva per complir el primer mandat diví, contrari a les antigues religions mistèriques: la difusió.
De Jesucrist no se'n sap gaire. Per Pau, Jesucrist era el Messies que esperaven els jueus, el Déu fet home. Pau de Tars era un jueu hel·lenitzat que va prendre la paraula de Jesús i la va interpretar, amb la qual cosa va posar les bases del primer cristianisme.
Pau de Tars, com a jueuconvertit més tard, al principi va intentar fer la síntesi de filosofia i teologia, prenent el platonisme i la doctrina cristiana. Dues formes de coneixement per arribar a l'autèntica veritat de Déu. Sant pau va adoptar aquesta posició en un text simbòlic, el sermó d'Atenes, on escurçava les distàncies entre el cristianisme i la filosofia, però aquest primer intent va fracassar, i Pau de Tars vacanviar el procediment.
Durant els tres primers segles de la nostra era, el cristianisme era una religió marginal i perseguida, però després aquesta va ser acceptada com una religió de l'Imperi Romà i va posar fi a les persecucions. En aquest moment es produeix l'expansió doctrinal del cristianisme i el procés d'interpretació filosòfica de la religió cristiana per part dels pares de l'Església.
ElCristianisme va anar prenent poder i a l’edat Mitjana va esdevenir un pilar molt important en la societat Europea, el més important. L'església tenia més poder que el rei d’un país. Més tard el Cristianisme va ser utilitzat com a excusa per la colonització. Darrerament, amb l’aparició de la ciència, ha perdut molta importància. Aquest procés, però, ha estat molt lent. La ciència anava acompanyadade la religió i mica en mica ha anat adquirint un pensament racional.
2. Explica les arrels culturals que conflueixen en la cristianització de l'Europa Romana. Quines característiques es manifestaren en la cultura i la religió cristiana occidental?
La religió a Roma durant el període republicà i imperial de Roma, els ciutadans romans practicaven una religió politeista (creença en moltsdeus), molt semblant a la religió a l'Antiga Grècia. La seva religió va ser absorbida dels grecs gràcies als contactes culturals i a les seves conquistes a la de península dels Balcans. Tot i això, la religió romana no era una copia de la religió grega. La religió romana va incorporar elements religiosos Etruscs i d'altres religions de la península italiana.
Una pràctica religiosa molt comú al'Antiga Roma era l'existència de santuaris domèstics on es rendia culte als deus protectors de la casa i la família. Els rituals religiosos romans eren controlats pels governants romans, doncs, rendir culte a una religió diferent la de l'Imperi estava prohibit i condemnat. Per aquesta raó, els cristians van ser perseguits i assassinats en varies províncies de l'Imperi Romà, per això aquests vanrealitzar els seus cultes en coves.
Més endavant, el cristianisme va ser considerat com a religió oficial de l'Imperi Romà. La pràctica politeista va ser progressivament abandonada.
El cristianisme tenia una visió lineal de la història i concebia la idea de pecat, perdó i gràcia divina. Aquestes característiques van influir i es manifesten molt en la cultura i religió cristiana occidental.
Laidea de pecat és present en tota la Bíblia, tan en l’Antic Testament com en el Nou Testament cristià. El nou testament escrit pel cristianisme, també té una visió lineal de la història i no cíclica com els grecs.
3. Quin bisbe cristià destaca el Baix Imperi Romà pel seu intent de conciliar la fe cristiana amb la racionalitat de la filosofia grega? En quin filòsof de la Grècia clàssica...
El pensament medieval i renaixentista
Història de la Filosofia
Andrea Bertran Juan-Torres
6 de febrer del 2014
1. Situa històricament el naixement i el desenvolupament del Cristianisme.
El cristianisme apareix en la història de les idees amb Sant Pau (7-67), el qual va prendre la doctrina predicada per Jesucrist i en va fer una síntesicomprensiva per complir el primer mandat diví, contrari a les antigues religions mistèriques: la difusió.
De Jesucrist no se'n sap gaire. Per Pau, Jesucrist era el Messies que esperaven els jueus, el Déu fet home. Pau de Tars era un jueu hel·lenitzat que va prendre la paraula de Jesús i la va interpretar, amb la qual cosa va posar les bases del primer cristianisme.
Pau de Tars, com a jueuconvertit més tard, al principi va intentar fer la síntesi de filosofia i teologia, prenent el platonisme i la doctrina cristiana. Dues formes de coneixement per arribar a l'autèntica veritat de Déu. Sant pau va adoptar aquesta posició en un text simbòlic, el sermó d'Atenes, on escurçava les distàncies entre el cristianisme i la filosofia, però aquest primer intent va fracassar, i Pau de Tars vacanviar el procediment.
Durant els tres primers segles de la nostra era, el cristianisme era una religió marginal i perseguida, però després aquesta va ser acceptada com una religió de l'Imperi Romà i va posar fi a les persecucions. En aquest moment es produeix l'expansió doctrinal del cristianisme i el procés d'interpretació filosòfica de la religió cristiana per part dels pares de l'Església.
ElCristianisme va anar prenent poder i a l’edat Mitjana va esdevenir un pilar molt important en la societat Europea, el més important. L'església tenia més poder que el rei d’un país. Més tard el Cristianisme va ser utilitzat com a excusa per la colonització. Darrerament, amb l’aparició de la ciència, ha perdut molta importància. Aquest procés, però, ha estat molt lent. La ciència anava acompanyadade la religió i mica en mica ha anat adquirint un pensament racional.
2. Explica les arrels culturals que conflueixen en la cristianització de l'Europa Romana. Quines característiques es manifestaren en la cultura i la religió cristiana occidental?
La religió a Roma durant el període republicà i imperial de Roma, els ciutadans romans practicaven una religió politeista (creença en moltsdeus), molt semblant a la religió a l'Antiga Grècia. La seva religió va ser absorbida dels grecs gràcies als contactes culturals i a les seves conquistes a la de península dels Balcans. Tot i això, la religió romana no era una copia de la religió grega. La religió romana va incorporar elements religiosos Etruscs i d'altres religions de la península italiana.
Una pràctica religiosa molt comú al'Antiga Roma era l'existència de santuaris domèstics on es rendia culte als deus protectors de la casa i la família. Els rituals religiosos romans eren controlats pels governants romans, doncs, rendir culte a una religió diferent la de l'Imperi estava prohibit i condemnat. Per aquesta raó, els cristians van ser perseguits i assassinats en varies províncies de l'Imperi Romà, per això aquests vanrealitzar els seus cultes en coves.
Més endavant, el cristianisme va ser considerat com a religió oficial de l'Imperi Romà. La pràctica politeista va ser progressivament abandonada.
El cristianisme tenia una visió lineal de la història i concebia la idea de pecat, perdó i gràcia divina. Aquestes característiques van influir i es manifesten molt en la cultura i religió cristiana occidental.
Laidea de pecat és present en tota la Bíblia, tan en l’Antic Testament com en el Nou Testament cristià. El nou testament escrit pel cristianisme, també té una visió lineal de la història i no cíclica com els grecs.
3. Quin bisbe cristià destaca el Baix Imperi Romà pel seu intent de conciliar la fe cristiana amb la racionalitat de la filosofia grega? En quin filòsof de la Grècia clàssica...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.