El Simbolisme

ART CONTEMPORANI II.
Baudelaire i la seva relació amb l’art simbolista
EL SIMBOLISME
Va ser un moviment artístic de finals del s. XIX, d’origen belga i francès, en la poesia i altres expressions artístiques.
Els simbolistes creien que l’art havia de tenir el propòsit de capturar les veritats absolutes a les quals només podia accedir-hi per mètodes indirectes. Així, escrivien d’una manerametafòrica, dotant a imatges o objectes particulars d’un significat simbòlic. El simbolisme era hostil amb els significats simples, el fals sentimentalisme i les descripcions directes, entre d’altres. L’objectiu del simbolisme era preparar l’ideal d’una manera perceptible; el seu objectiu únic era el de expressar l’ideal.
Les escenes de la natura, les activitats humanes, i qualsevol altre fenomendel món no són descrits per la seva pròpia aparença.
Els poetes simbolistes desitjaven alliberar-se de les tècniques de versificació per tal d’assolir un major grau de fluïdesa, i per tant, es van alinear amb el moviment cap al vers lliure. Els poemes evoquen, s’hi utilitza tota una imatgeria simbòlica per a palesar l’estat anímic del poeta.
La sinestèsia va ser una experiència prioritzada; elspoetes desitjaven identificar i confondre els sentits independents de l’olfacte, l’oïda i la vista. Tant Baudelaire al poema Correspondences com Rimbaud al poema Voyelle.
Un dels diaris simbolistes més importants va ser Le Mercure de France, editat per Alfred Vallette, que va succeir La Pléiade; fundat l'any 1890, i que va durar fins l'any 1965.
El simbolisme en literatura manté característiquesdiferenciades amb l’expressió del moviment en altres arts, encara que amb molts punts de contacte. En la pintura , el simbolisme va ser la continuació d’algunes tendències místiques de la tradició romàntica, conreades per artistes com Caspar David Friedrich, i va alinear-se més decididament amb el conscientment fosc moviment decadent. La pintura simbolista va gaudir d’una gran expansió geogràfica,arribant a influir artistes de Rússia. De vagades s’ha considerat a Auguste Rodin com un escultor simbolista.
Els pintors simbolistes es van submergir en la mitologia i el món dels somnis per trobar un llenguatge visual per representar l’ànima, produint obres evocadores que submergeixen la ment en un món extàtic i silenciós. Els símbols pictòrics no s’extreuen de la iconografia corrent, sinó quees tracta de referències personals, íntimes, fosques i ambigües.
El culte simbolista a l’estatisme i el hieratisme s’adaptava pitjor a la narrativa que a la poesia. Pocs simbolistes van escriure novel·la. Una excepció és Gustave Kahn que va publicar Le Roi fou l'any 1896.
Quan el moviment simbolista perdia el seu impuls a França, en el canvi de segle, va esdevenir una força important en lapoesia russa. El Simbolisme Rus, amerat de religiositat Ortodoxa i de les doctrines religioses de Vladimir Soloviov, no va tenir molt en comú amb el moviment francès del mateix nom.
Els pintors simbolistes van exercir una important influència en l'expressionisme i el surrealisme pictòrics; dos moviments que descendeixen directament del proper simbolisme. Els harlequins, pobres i pallassos del períodeblau de Pablo Picasso mostren la influència del simbolisme, especialment de Puvis de Chavannes. A Bèlgica, on el simbolisme va penetrar intensament, tant que va ser considerat gairebé un estil nacional, l'estàtica estranyesa de pintors com René Magritte pot ser considerada com una conseqüència directa del Simbolisme. L'obra dels artistes plàstics simbolistes va impactar directament en les formescurvilínies de l'Art Nouveau.
La seva exigència tècnica pretén dotar el poema d’una autonomia i polivalència semàntica que fins aleshores només havia pertangut a la música. En relació a això jugà un gran paper la teoria estètica i la música de Wagner, que fou objecte d’un culte fervorós per part dels simbolistes, ja des dels anys de Baudelaire. De Wagner, els poetes simbolistes admiraven la...