el sistema preventivo: Joan Bosco

Un cop llegit el text de Joan Bosco, es pot observar clarament com l’autor exposa dos mètodes pedagògics: el mètode repressiu i el mètode preventiu.
Quan es parla del mètode repressiu es fa referència a una educació basada en un poca familiaritat, amb unes actituds agressives mitjançant uns càstigs severs, amb una superioritat del educador vers l’educant, amb contínues coaccions, etc...Mitjançant doncs aquesta coacció i prohibició de molts aspectes, permeten arribar a una educació, englobant tot lo nombrat anteriorment sota la mirada amenaçadora constant cap a l’educant.
Com exposa en el text, aquest mètode és molt comú en l’exèrcit, on es regeixen sota tots aquests principis, creant una educació i un grup on no existeix l’amorositat, i on tot està sotmès sota el control i la coacciódels superiors, creant així màquines, en ves de persones humanitzades. Tanmateix, aquest mètode em fa veure’l el reflectit anys enrere en l’educació sobretot en l’època de Franc, on l’educació partia de la rigidesa amb els educants i l’autoritarisme dels educadors, emmarcant una educació regida per els límits i les normes estrictes que no es podien sobrepassar.
Al pol oposat, trobem el mètodepreventiu, el qual es regeix per uns principis catòlics, on els educadors actuen com a pares amorosos, fent de guies i corregeixen els errors que puguin haver-hi amb amabilitat. Veiem com, aquest mètode preventiu es centra en la raó, la religió i l’amor, exclòs de qualsevol càstig violent, el qual pretén fer una transformació dels procediments disciplinaris, no només dins les institucions i dins lapràctica educativa, sinó també en la pràctica quotidiana i social. A més a més, aquest mètode preventiu impulsa una coherència educativa entre educador i educant, on pot tenir lloc en un àmbit tant formal com no informal.
Dins d’aquest però, cal destacar també i parlar sobre la pedagogia tradicional, fent referència al control entès sota la visió i el punt de vista de Foucault (en concret elpanòptic) on l’educant està sotmès, vigilat i controlat sota la mirada de l’educador i dels superiors, fent d’ ell doncs, una persona submisa i dependent de l’aprovació constant.
És cert doncs, que no es castiga físicament ni severament com amb el mètode repressiu, però utilitzen una altra estratègia; la emocional.
Veiem com, en l’escola tradicional (més específicament en el mètode preventiu), lareligió juga un paper molt important, generant així educació, però també un càstig, ja que l’educador utilitzarà els límits per vigilar i castigar, utilitzarà també a Déu com a concepte de control i vigilància i també la consciencia de l’educant vers la religió i Déu.
Està clar doncs, que tant un mètode com l’altra, generen vigilància i control, un més sever (el repressiu), i l’altra més subtil (elpreventiu). Així doncs, ens hem de parar a pensar i reflexionar que per molt que un mètode pugui vigilar, castigar i controlar encara que sigui d’una manera no tant “dràstica”, es fa d’una manera emocional, i per tant el rerefons d’aquest, moltes vegades juga un paper mes important del que ens creiem, com per exemple una mirada no afectiva cap a l’educant, pot afectar molt més que un càstig.
Dinsd’aquest dos mètodes podem observar com la disciplina no deixa d’existir, tant en el mètode repressiu com el preventiu, és a dir, la base d’aquesta és la mateixa, tant sols canvia depenent del mètode, regint doncs dins del preventiu amb la religió com ho exposa textualment en alguns paràgrafs dins el text:
“Por consiguiente, solamente el cristiano puede practicar con éxi­to el SistemaPreventivo”
“Todos los que desempeñan un cargo o asisten a los niños que nos confía la Divina Providencia, deben avisar o corregir a los alumnos siempre que haya razón para ello y de un modo particular cuando se trate de impedir la ofensa a Dios.”
En aquest cas doncs, els nens abans de fer quelcom estaran sotmesos a pensar-ho dues vegades i de retret doncs, actuaran de forma coaccionada.
Dins...